Enlaces accesibilidad

Ovidi Montllor reivindica la terra amb la seva obra 'M'aclame a tu'

Simfonola - OVIDI MOTLLOR, 'M'aclame a tu'

El cantautor Ovidi Montllor va defensar la cultura i la llengua catalana durant tota la seva vida. Amb una trajectòria que va abraçar la música, el teatre i el cinema, va convertir-se en un símbol de lluita i reivindicació. El capítol de ‘Simfonola’ mostra algunes curiositats del tema ‘M’aclame a tu’ a través de l’actuació que l'artista va fer a l'Estudio Abierto’ de José María Íñigo, l’any 1983, acompanyat dels seus músics: els guitarristes Toti Soler i Toni Xuclà, i la flautista Anand Yashu.

De la música al cinema

Nascut a Alcoi (Alacant), Montllor va créixer en un ambient humil, marcat per les conseqüències de la postguerra. Als anys 60, es va traslladar a Barcelona on va iniciar el seu camí artístic com a cantautor, musicant poemes de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Joan Salvat-Papasseit, entre d’altres. Amb una desena de discos publicats, va convertir-se en un dels referents de la ‘Nova Cançó’.

Ovidi Montllor tocant la guitarra

Ovidi Montllor tocant la guitarra

Un dels moments més icònics de la carrera musical d’Ovidi Montllor va ser l'adaptació del tema ‘M’aclame a tu’. Aquesta cançó ha esdevingut un himne per als catalanoparlants. Basada en un poema de Vicent Andrés Estellés, amic i referent literari del cantautor, la composició expressa l’amor per la terra i per la llengua catalana. Els dos artistes es dirigeixen al seu poble quan interpreten la peça. Montllor va incloure la seva versió de ‘M’aclame a tu’ al seu últim àlbum d’estudi 4.02.42, publicat el 1980.

Després d'aquest darrer treball en la música, el cantautor va decidir centrar-se al cinema i va destacar en pel·lícules com ‘Furtivos’ o ‘La verdad sobre el caso Savolta’, on va demostrar les seves capacitats interpretatives.

Ovidi Montllor al programa 'Simfonola'

Una fotografia d'Ovidi Montllor en una entrevista a RTVE

La reivindicació per la llengua

Montllor va ser un dels principals representants de la ‘Nova cançó’, un moviment que va sorgir als anys 60 i reivindicava la llengua i cultura catalana en plena dictadura franquista. Aquest corrent s'influenciava de la ‘chanson’ francesa d’artistes Léo Ferré, Jacques Brel o Georges Brassens. L'estil propi de l'alcoià estava marcat per la força a l'hora d'interpretar els seus temes, molt diferent de com ho feien els seus companys de professió que cantaven melodies més íntimes i suaus. Ovidi Montllor va saber combinar la militància política amb l'art de la música i el teatre i mai va deixar de banda les seves arrels valencianes.