L'escriptor amagat darrere Josele Santiago
- L'artista madrileny ens parla de la importància de la música i les seves lletres
- Josele Santiago interpreta en directe 'FRACTALES' i 'EL BOSQUE' entre d'altres
- No et perdis el programa sencer sobre Josele Santiago a RTVE Play Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Si investiguéssim totes les característiques que reuneix un virtuós estaríem ben a prop de definir en Josele Santiago. La seva biografia reflexa els gairebé quaranta anys dedicat a la música amb una perseverança incalculable i una collita d'èxits que ha anat recollint de mica en mica.
Josele Santiago rtve catalunya
Però tothom sap el guitarrista i cantant que hi ha darrere de l'artista.
Qui hi ha darrere d'en Josele Santiago?
La seva paciència i cura per les lletres que escriu ens indica que abans que vocalista i un referent del rock espanyol, Josele és escriptor. I un d'aquells que pensa cada paraula posant-se a la pell de qui l'escoltarà -i si és valent llegirà- per transmetre les seves sensacions.
Una degradació de la societat queda palesa en unes quantes de les seves cançons així com la imperativa de no renunciar als desitjos. Dedicar la vida a les passions, a les qualitats. Centrar tota l'atenció en el que es fa i "deixar totes les altres preocupacions a fora de l'estudi".
Josele ha coincidit amb grans escriptors com Pablo Novoa i ha escrit peces poètiques que tant el posen a les llistes d'èxits com el podrien posar a les de llibres més venuts. Malgrat això, no s'ha atrevit mai a publicar un llibre amb les seves reflexions però si diferents articles.
La ironia i l'ús pensat de les paraules s'interposen l'una a l'altra com quan un escriptor ha d'acabar la seva última novel·la. Però amb un ritme més sonor i amb una clara rialla a l'ortodòxia regnant. Ho demostra al seu article 'Estampas de la edad madura' on compara el comportament d'un familiar seu durant el confinament amb la petició recurrent dels seus familiars. Li deien: "Josele, a ver si maduras de una vez que ya está bien de hacer el indio con la guitarra".
La seva resposta en forma d'article és la comparació d'un home que s'emborratxa, es fixa en dones més joves, participa en concentracions contra el confinament i ho fa fent soroll i molestant als altres veïns. Això és madurar? Pensa l'artista.
Una cançó feliç?
Seguint amb la seva ironia ben construïda i el seu sentit crític, Josele ens parla del seu camí amb el psiquiatre. Ho fa amb un paral·lelisme de la seva aventura amb les discogràfiques. Al seu article "Normal, es suficiente" explica que li demanaven incloure sempre una cançó feliç. Després, ell tenia plena llibertat per fer i desfer, però l'esperança en una cançó no podia faltar. Ara, és el psiquiatre qui li demana.
Josele és un ferm defensor de totes les etapes que l'ésser humà pot viure. Si ve una època fosca, de tristor i de no voler saber res de la felicitat, no s'ha d'amagar i voler que passi de pressa. Si, per contra, ha de venir una cançó de la felicitat, vindrà. Però no s'ha de perseguir. Com ho escriu ell mateix "si quiere venir, que venga. Será tan bienvenida como las demás y estaré dispuesto a seguirla hasta el séptimo cielo si es preciso."
““
"Pero yo no pienso salir a buscarla. No puedo perder más tiempo de esa manera. Lo siento mucho, doc" sentència. Un clar exemple d'integritat i perseverança. De viure i assumir les pors, les alegries i els canvis. Sense forçar la maquinària.
Un escriptor, cantant i guitarrista que, sense voler, va molt més enllà de la música i crea una forma de viure. Un estil de vida lliure, allunyat del corrent de la societat. Un camí constant d'escriure per expressar i sentir.
