Albert Pérez: "He guanyat el partit més important de la meva vida"
- El jugador d'hoquei, Albert Pérez, després de superar un càncer, només pensa en arribar al seu 100%
- Entrevista al Desmarcats, amb Marc Martín | La 2 i Ràdio 4
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La vida li va canviar a l'Albert Pérez el juny del 2020. Tenia 25 anys i li van diagnosticar un Linfoma de Hodking, el mateix tipus de malaltia que a la Carla Suárez, i a l'igual que la tennista canària, tots dos se n'han sortit. Set mesos després, el porter del Club Egara, va vèncer el càncer i va guanyar el millor partit de la seva vida. Un triomf, que de segur va ser molt més celebrat que el subcampionat de Lliga assolit amb el Júnior o la Copa del Rey que els seus companys del Pla del Bon Aire li van dedicar. Un cop recuperat, l'Albert, que ha estat internacional en les categories inferiors de la Selecció, ja pensa en poder agafar el relleu del seu company Quico Cortés a l'Egara i a l'Absoluta i poder ser olíimpic als Jocs del 2024 a París.
Un cop molt dur
L'any passat, l'Albert Pérez portava dues o tres setmanes entrenant a casa, quan va començar a notar molèsties sota l'aixella esquerra. Va pensar que la inflamació debia ser una sobrecàrrega. Però els dies passaven i seguia igual, i per això va anar a Urgències. El van recomenar que es fes diverses proves i, durant aquestes, l'aixella dreta també es va començar a inflar. El 8 de juny, va escoltar per primera vegada la paraula "càncer": "El primer cop que et parlen de la malaltia és un cop molt fort", ha admès, "amb 25 anys creus que és indestructible i de sobte, veus que tens un repte molt important per davant".
Recuperació en temps rècord
Afortunadament, després de temps de lluita, se n'ha sortit. A les quimioteràpies va fulminar totes les previsions. El pla era de 16 sessions però quan en portava sis, van arribar bones noticícies; l'evolució era positiva i els terminis es van rebaixar: dos mesos abans del previst, acabaria el tractament. I al Nadal, va rebre el millor regal possible: estava net. "És el repte més important amb el que et trobes", ha afirmat, "de sobte et veus en un àmbit que no es el teu i efectivament, és el partit més important de la teva vida".
Molta feina per fer
A finals de febrer, l'Albert va tornar a la competició. Va entrar a una convocatòria de rebot, un dels porters no va poder-hi anar per motius laborals. I, al final del partit, quan faltaven deu minuts, sorpresa, l'entrenador el va manar escalfar. Va ser un emotiu debut, en presència de familiars i amics.
Un cop curat i en plena dinàmica de l'equip, reconeix que encara té moltes hores de treball per endavant: "Encara em falta per arribar al meu 100%, però tinc confiança", ha dit.
