Sabem interpretar les etiquetes dels productes?
- Com podem entendre millor la informació que hi ha a les etiquetes dels envasos d'alimentació?
- En parlem amb Cristina Gual, coach nutricional, i Albert Melià, de l’Agència Catalana de Consum
- No et perdis els programes complets d'En Línia per a descobrir més temes que t'interessen
És complicat saber el que mengem si abans no sabem exactament el que comprem. Per a estar ben informats és indispensable distingir entre els reclams de l’envasat i la informació nutricional dels productes, és a dir, el que ens diuen les etiquetes. És una lletra petita impresa al revers, que sovint fa de mal llegir, però que conté informació molt valuosa.
Per ajudar-nos a interpretar millor la informació que ens proporcionen les etiquetes, a En Línia hem volgut comptar amb la Cristina Gual, coach nutricional i cofundadora del projecte Kalegria, i Albert Melià, subdirector de Disciplina de Mercat de l’Agència Catalana de Consum.
La informació obligatòria en les etiquetes
La informació que apareix a les etiquetes dels productes que mengem està fixada per la Unió Europea, que amb la finalitat de protegir la salut dels consumidors va establir un reglament sobre la informació alimentària que obliga als fabricants a oferir tota una sèrie de dades.
Entre aquestes dades hi trobem la llista d’ingredients, les característiques nutricionals, les condicions de conservació, emmagatzematge o qualsevol instrucció necessària per consumir correctament aquest producte, la data de caducitat i la informació sobre el fabricant.
Els organismes com l’Agència Catalana de Consum són els responsables de vetllar per que els fabricants i els envasadors etiquetin correctament els productes, organitzant diferents tipus de controls cada any per assegurar-nos que no circulen etiquetes que no respectin aquests punts.
En el primer que ens hem de fixar, segons Cristina Gual, és en la llista d’ingredients. “Una llista d’ingredients molt llarga no és bona senyal. De vegades trobemingredients que no sabem ni pronunciar. Si no els sabem pronunciar, normalment el nostre cos tampoc els entendrà”, apunta Gual.
L’ordre dels ingredients en aquesta llista ve determinat per la seva quantitat. Si volem comprar una crema de marisc i el marisc és dels darrers ingredients de la llista, hem d’interpretar que en porta molt poca quantitat. També ens hem d’assegurar que entre els tres primers ingredients de la llista no hi figuri el sucre, això ens indica que no és un aliment saludable.
Aplicacions que ens faciliten la tasca
Un recurs que durant els darrers anys s’ha popularitzat per estalviar-nos haver de prestar atenció a la informació de les etiquetes són algunes aplicacions mòbils creades, en principi, per facilitar-nos la vida en aquest sentit.
L’aplicació ‘ElCoco’, avalua el producte escanejat analitzant la valoració nutricional en base a la seva composició alimentària, i qualifica el grau del processament dels aliments en una escala on el número 1 seria pels aliments no processats i el 4 pels ultra processats. L’aplicació ‘MyRealFood’, per contra, divideix els aliments en tres categories: menjar real, bons processats i ultra processats; i ens avisa quan el producte té un elevat contingut de greixos, sucres o sal.
Un altra aplicació amb aquesta finalitat és ‘Yuka’, que a més és una de les més descarregades. Aporta informació sobre si els aliments són més o menys saludables, i quan considera que el producte en qüestió et pot comportar efectes negatius et proposa alternatives de productes similars, però amb ingredients més saludables. Però, ens en podem fiar d’aquestes apps? Tenen algun tipus d’interès comercial que consumim el producte d’una o altra marca?
“Hem de pensar que l’alimentació mou molts diners”, ens explica Cristina Gual, “així que és molt fàcil que hi hagi interessos creuats. Abans de triar una de les aplicacions ens hauríem de preguntar què hi ha al darrere, com es fa aquest anàlisi. Algunes de les aplicacions el que prenen com a base és el Nutriscore, un format per a donar la informació nutricional que Espanya començarà aplicar a partir de l’abril i que valora els aliments segons la qualitat”.
El problema del Nutriscore és que la seva fórmula per a valorar els seus productes és pública i els fabricants poden fer i desfer amb la composició dels seus productes per tal d’aconseguir una millor puntuació. “És com anar a l’examen sabent les preguntes”, segons Gual.
