Els tallers mecànics demanen no quedar enrere en l'era del cotxe elèctric: "Som els grans oblidats"
- El Gremi de Tallers de Reparació de Barcelona reclama ajuts per afrontar la transformació dels cotxes elèctrics
- Els professionals també alerten del cost i la inversió que han d'assumir en formació i equipament
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Parlar de la transició cap al cotxe elèctric acostuma a portar a parlar de fàbriques, punts de recàrrega o ajuts per comprar vehicles. Però hi ha una altra peça imprescindible perquè aquest canvi funcioni: els tallers que els hauran de reparar i mantenir.
És precisament aquí on el Gremi de Tallers de Reparació de Barcelona assegura que hi ha un buit. El seu president, Germán Palomas, considera que la postvenda ha quedat "la gran oblidada" d’una transformació que, segons explica, ha avançat molt més ràpid del que ho han fet els negocis encarregats de mantenir els vehicles. "No es pot impulsar aquesta transició sense tenir en compte qui haurà de reparar, mantenir i garantir la seguretat d’aquests vehicles", defensa Palomas.
Una adaptació costosa
Els tallers no parteixen de zero. El sector treballa amb vehicles electrificats des de fa anys, especialment des de l'arribada dels primers híbrids el 2005. El problema, segons el gremi, és la velocitat amb què s'ha produït el canvi en els darrers anys.
L'arribada massiva dels vehicles elèctrics ha obligat els negocis a adaptar-se en poc temps. I fer-ho no és gens barat. Cal invertir en equips de diagnosi, programari, eines específiques, instal·lacions i sistemes de protecció, però també en una formació que pot arribar als 30.000 euros per treballador.
Palomas critica que els tallers no hagin tingut el mateix suport que altres oficis del sector o fins i tot, a qui compra un vehicle d'aquest tipus: "Tothom ha rebut ajuts per adaptar-s'hi menys els tallers", lamenta. La situació afecta especialment les empreses petites. Segons el gremi, el 80% dels més de 5.000 tallers associats són petits negocis amb una capacitat financera limitada. Per a molts d'ells, assumir de cop les despeses que comporta l'electrificació no és senzill.
Formació dels treballadors
L'experiència del taller de Sant Just Desvern Certified Collision Craft n'és un exemple. El seu gerent, Carles Manzanos, explica que l'aposta pels vehicles elèctrics és possible, però que requereix una preparació molt específica.
En el cas de Tesla, marca amb la qual treballa directament el taller, aconseguir la certificació oficial per a un treballador implica enviar-lo durant una setmana als Països Baixos i comptar, fins i tot, amb un traductor. El cost aproximat oscil·la entre 25.000 i 30.000 euros per operari, que el negoci assumeix amb recursos propis. Unes inversions que poden marcar la diferència entre poder adaptar-se o quedar fora del mercat.
El dilema de les bateries
Però la formació no és l'únic maldecap. Els tallers també posen el focus en un dels elements més cars del vehicle elèctric: la bateria.
El gremi denuncia que els fabricants no permeten als tallers multimarca reparar els paquets de bateries cel·la per cel·la. Quan una part del sistema falla, sovint l'alternativa és substituir tot el bloc.
Això genera, segons Palomas, una contradicció amb el discurs sobre sostenibilitat i economia circular. Si una bateria que encara pot tenir una gran part dels seus components en bon estat s'ha de substituir sencera per una avaria concreta, el volum de residus i el cost de la reparació augmenten considerablement.
Què costa la reparació?
La diferència també es nota a la butxaca del conductor. Des del gremi asseguren que una intervenció que podria costar entre 2.000 i 3.000 euros si es pogués actuar directament sobre les cel·les afectades pot convertir-se en una factura d'entre 18.000 i 20.000 euros si cal substituir tota la bateria.
En determinades situacions, una despesa així pot fer que l'asseguradora declari el vehicle sinistre total. Per al propietari, fins i tot pot arribar a ser més interessant plantejar-se la compra d'un altre cotxe.
El sector tem que aquesta realitat acabi generant desconfiança entre els conductors. Els tallers són sovint el professional de referència a qui els clients demanen consell abans de comprar o mantenir un vehicle. I, segons expliquen, cada vegada és més difícil ignorar el risc econòmic que pot representar una avaria greu de la bateria.
L'actualització dels mecànics
A aquesta situació s'hi afegeix un altre problema: la falta de professionals preparats. El gremi denuncia que els continguts de la Formació Professional no avancen al mateix ritme que la tecnologia dels vehicles. Els alumnes que arriben als tallers per fer les pràctiques obligatòries, asseguren, sovint no tenen els coneixements necessaris sobre alta tensió i sistemes electrificats.
La conseqüència és que els mateixos tallers han d'assumir la formació dels nous treballadors. Els empresaris no només han d'ensenyar-los l'ofici, sinó també preparar-los per treballar amb una tecnologia que encara no sempre forma part de la seva educació reglada. Alhora reclamen actualitzar els plans d'estudis i formar també els docents perquè els futurs mecànics arribin als tallers amb una preparació més adequada.
Relleu generacional?
La falta de professionals joves agreuja encara més el problema. Els propietaris dels tallers tenen una edat mitjana de 55 anys, mentre que els treballadors se situen al voltant dels 46 anys. Només un 15% dels empleats en actiu té menys de 30 anys.
Per al gremi, l'electrificació arriba en un moment en què el sector ja afronta un important repte de relleu generacional. Si no hi ha prou joves formats i els negocis han d'assumir individualment el cost de la seva preparació, alerten que es pot perdre coneixement i mà d'obra especialitzada.
Els tallers també reclamen canvis en la relació amb les asseguradores. Treballar amb un vehicle elèctric obliga a seguir protocols de seguretat que no existien de la mateixa manera amb els vehicles convencionals. Abans de començar una reparació, els professionals poden haver de consultar la documentació del fabricant, desconnectar l'alta tensió i comprovar que el vehicle es troba en condicions segures.
El problema, segons denuncien, és que aquest temps no sempre queda reflectit en els barems de les asseguradores. Per a un taller petit o mitjà, que disposa de menys marge per negociar les condicions, aquestes hores poden acabar repercutint directament en la rendibilitat del negoci.
Els tallers no qüestionen necessàriament l'arribada del vehicle elèctric. El que reclamen és poder afrontar el canvi amb les eines necessàries.
