El dol de més de sis mesos afecta les capacitats cognitives en persones de més de 60 anys
- Un estudi de l'Hospital del Mar i la UAB alerta que la pena per la mort d'algú pot fer perdre memòria, atenció i fluïdesa verbal en majors de 60 anys
- La investigació assenyala que detectar i tractar a temps el dol de més de sis mesos pot fer reversibles les seves conseqüències cognitives
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La pèrdua d'una persona estimada no només afecta emocionalment, sinó que també pot tenir conseqüències en la memòria o l'atenció. Això és el que demostra un estudi de l'Hospital del Mar i de la Universitat Autònoma de Barcelona fet a persones de més de 60 anys que han patit un dol perllongat. Els pacients poden perdre capacitats cognitves com la fluïdesa en parlar o l'habilitat visuoespacial. La investigació, que s'ha publicat a la revista Revista Colombiana de Psiquiatría, ha analitzat l'evidència científica d'onze estudis publicats sobre la matèria.
Què s'entén com a dol perllongat?
El dol perllongat és un tipus d'angoixa per la pèrdua d'algú proper que dura més de sis mesos. Afecta entre el 7% i el 10% de la població de més de 60 anys, ja que molts es queden vidus després de la mort de les seves parelles.
Els símptomes de l'aflicció
Segons s'explica a l'article de la Universitat Autònoma de Barcelona, el dol es considera una patologia que fa que el cos reaccioni intensament i que persisteix sis mesos després de la pèrdua de l'ésser estimat. D'entre el que senten hi ha l'enyorança intensa, preocupacions persistents o el record de la persona morta. A més, troben dificultats per seguir endavant i acceptar la manca de l'altra persona. En alguns casos, es perd també la sensació de sentit vital. Les afectacions poden variar i incrementar-se en funció d'altres factors de risc o de malalties cognitives prèvies.
La importància de detectar-ho a temps
Els autors de l'estudi posen el focus en la necessitat de detectar i intervenir en aquest sentimet en les valoracions dels pacients amb els seus respectius metges. Si es té en compte aquest factor a les visites, es podran prevenir les patologies cognitives. "Cal fer-ne un seguiment i, dins d'aquest seguiment, oferir un tractament psiquiàtric i psicològic i, si cal, farmacològic, per ajudar la persona afectada a elaborar adequadament el dol i superar-lo", considera Josep Deví, autor principal de l'estudi, neuropsicòleg i psicòleg clínic adjunt de l'Institut de Salut Mental de l'Hospital del Mar.
A l'informe, els investigadors apunten que si la tristesa es tracta des del principi i el pacient no presenta cap altra patologia neurològica o cognitiva, "és d'esperar que les conseqüències del dol perllongat, tant les emocionals com les cognitives, puguin ser reversibles i remetre".
Tot i que l'estudi s'ha centrat en les persones més grans de 60 anys, els investigadors alerten que la pena per la pèrdua d'algú estimat pot afectar edats més joves.
