Lleida, Reus i Granollers deixen de ser zones de mercat residencial tens
- La pròrroga de les zones de mercat residencial tens amplia municipis, però redueix en 379.000 els residents afectats
- El Govern defensa que la sortida dels 22 municipis demostra que les mesures "han funcionat"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La pròrroga aprovada pel Govern manté la declaració de zona de mercat residencial tens en 302 municipis, 31 més que fins ara. Tot i això, el nombre de persones que viuen en aquestes àrees es redueix en unes 380.000 persones, segons el Govern, fet que també implica menys llars sotmeses al topall dels preus del lloguer.
Entre els 22 municipis que deixen de formar part de la declaració hi ha nuclis rellevants com Lleida, Granollers, Mollet del Vallès, Tortosa, Reus, Banyoles, Berga, Cervera i Figueres. En total passen a quedar inclosos prop de 7 milions d'habitants.
Des del Govern, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha recalcat que "les mesures com el topall del lloguer funcionen" i que "les mesures que regulen i intervenen el mercat d'habitatge funcionen". Paneque ha assegurat que "els muncipis que surten de les zones tensionades han complert l'objectiu de controlar els preus dels lloguers perquè no superin el 30% de les rendes dels catalans".
“🏘️ El Govern defensa que les mesures de regulació del mercat d'habitatge "han de ser temporals i extraordinaries".
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) July 28, 2026
🗣️ Sílvia Paneque: "S'enten el neguit, però les mesures estan fetes perquè tinguin èxit" | @RTVECatalunya
➕ Info: https://t.co/pbvQcVMxYq pic.twitter.com/FrxdIJdpzT“
El Sindicat de Llogateres demana una revisió
L'entitat considera que els indicadors actuals no reflecteixen prou bé la realitat del mercat de l'habitatge en determinats municipis.
Segons el sindicat, és absurd que grans ciutats deixin de formar part de les zones tensionades mentre continuen existint dificultats per accedir a un habitatge assequible. Per això, reclama que s'analitzi de nou la metodologia emprada per determinar quins municipis mantenen o perden aquesta qualificació.
“🏘️ El @SindicatLloguer demana revisar els criteris de renovació de les zones tensionades.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) July 28, 2026
Considera absurd que grans ciutats no en formin part.
➕ Info: https://t.co/pbvQcVMxYq pic.twitter.com/jTyGY5FP4W“
Els Comuns, socis del Govern, consideren que la política de topalls als preus del lloguer està donant resultats i contribueix a contenir l'encariment de l'habitatge. Tot i això, aposten per introduir algunes revisions i ajustos per reforçar-ne l'eficàcia i adaptar la normativa a les necessitats del mercat residencial.
Per contra, tant la CUP com el PP es mostren crítics amb l'actual plantejament. Les dues formacions consideren que les mesures vigents no estan resolent els problemes estructurals de l'habitatge ni milloren prou l'accés a un lloguer assequible
Nous municipis incorporats
La nova declaració inclou 118 municipis que ja formaven part de l'anterior llista i que continuen complint els criteris de tensió residencial, als quals se sumen 53 noves localitats. Principalment es tracta de pobles petits com Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vila-seca o Martorell que sumen unes 255.000 habitants
Les Comarques Gironines concentren el major nombre de noves incorporacions, amb 16 municipis, seguides de la Catalunya Central (9), el Camp de Tarragona (7), Barcelona i el Penedès (6 cadascun), l'Alt Pirineu i Aran i Lleida (4 cadascun) i les Terres de l'Ebre (1).
En canvi, 22 municipis, que sumen 634.000 habitants, deixen de ser considerats mercats tensionats després d'haver millorat els indicadors d'accessibilitat a l'habitatge.
Sancions per incomplir el topall del lloguer
Fins ara, la Generalitat de Catalunya ha obert fins a 529 expedients sancionadors en les zones tensionades des de l’entrada en vigor del topall de preus al lloguer.
La majoria dels expedients es concentren a la província de Barcelona, que acumula gairebé 8 de cada 10 casos, amb la ciutat de Barcelona al capdavant, superant els 200 pisos sota sospita. Les denúncies també inclouen despeses indegudes carregades als inquilins.
La Generalitat ha obert la major part dels expedients d’ofici, amb un centenar d’inspectors desplegats, però només s’han imposat 7 multes fins ara, mentre la resta continuen en fase d’investigació.
Revisió anual fins al 2027
La primera declaració de mercats residencials tensionats expira el març del 2027, tres anys després de la seva aprovació en el marc de la llei estatal de l'habitatge.
Per mantenir-ne la vigència, l'administració ha d'analitzar anualment si cada municipi continua complint els criteris exigits per formar part de la llista.
