Mor l'escriptor i acadèmic Luis Goytisolo als 91 anys
- L'autor va rebre el Premi Nacional de les Lletres per la seva extensa obra literària
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'escriptor i acadèmic Luis Goytisolo va morir als 91 anys diumenge passat 12 de juliol en la localitat de Vimbodí, Tarragona, segons ha confirmat la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) a RTVE. No obstant això, la notícia no ha transcendit fins a 24 hores després.
Luis va néixer a Barcelona en 1935 i va tenir una tràgica infància perquè la seva mare va morir en un bombardeig franquista quan només tenia tres anys. Va ser autor d'una extensa obra literària, amb títols com la tetralogia Antagonía —Recuento, Los verdes de mayo hasta el mar, La cólera de Aquiles i Teoría del conocimiento.
Entre els seus reconeixements, va rebre el Premi Nacional de les Lletres en 2013. El jurat va destacar la seva condició de poeta i novel·lista. L'autor, germà de Juan i José Agustín (també cèlebres escriptors), va ser triat acadèmic el 24 de març de 1994 i va prendre possessió el 29 de gener de 1995 amb el discurs titulat L'impacte de la imatge en la narrativa espanyola contemporània. Li va respondre, en nom de la corporació, Francisco Ayala. Ocupava la butaca C (majúscula) i va ser vocal de la Junta de Govern de la RAE entre els anys 2000 i 2002 i censor entre 2000 i 2008.
Les seves obres i premis més rellevants
En un comunicat, la RAE també destaca obres com les novel·les Las afueras (1958), Las mismas palabras (1963), Ojos, círculos, búhos (1971), Devoraciones (1976), Fábulas (1981), Estela del fuego que se aleja (1984), Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza (1985), La paradoja del ave migratoria (1987), Estatua con palomas (1992), Mzungo (1996), Placer licuante (1997), Escalera hacia el cielo (1999), Diario de 360º (2000), Liberación (2003), Oído atento a los pájaros (2006), El lago en las pupilas (2012), Coincidencias (2017) i Chispas (2019).
A més, va ser autor del llibre Índico (1992) i els assajos Naturaleza de la novela (2013) i El sueño de San Luís (2015), el manuscrit del qual va donar a la Biblioteca Nacional d'Espanya. En 2016 va publicarEl atasco y demás fábulas, una recopilació d'apunts, reflexions i aforismes escrits al llarg de quaranta anys.
A part de novel·lista i assagista, Luis Goytisolo va col·laborar en diferents periòdics, entre ells El País, i va recopilar part de la seva obra assagística en El porvenir de la palabra (2002). Va escriure documentals televisius, com les sèries Índico y Mediterráneo (que també va dirigir), emeses per Televisió Espanyola.
Altres guardons que va rebre van ser el Premio Sésamo (1957), el Premio Biblioteca Breve per Las afueras (1958, reeditat en 2018), el Premi Ciutat de Barcelona (1976), el Premi de la Crítica per Estela del fuego que se aleja (1984), el Premi Nacional de Narrativa per Estatua con palomas (1993) i el Premi Anagrama d'Assaig per Naturaleza de la novela (2013). Al juliol de 2018 va ser guardonat per la Secretaria de Cultura del Govern de Mèxic amb el Premi Internacional Carlos Fuentes.
