El català continua retrocedint en les interaccions quotidianes

Diferències segons la llengua habitual

L’estudi posa de manifest grans diferències entre parlants: el 48,6 % dels catalanoparlants manté el català amb persones que considera estrangeres, mentre que entre els castellanoparlants només ho fa el 5,9 %. Aquesta dinàmica, segons l’entitat, condiciona la integració lingüística i dificulta la funció del català com a llengua de cohesió social.

Pel que fa a territoris, els que menys parlen català són el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat sud i l'Hospitalet de Llobregat. Per contra, a Catalunya 9 de cada 10 persones creuen que el català és un mecanisme d'ascensor social, i reconeixen el seu valor social, cultural i econòmic. També hi ha alguns àmbits socials en què la presència del català és majoritària, com és el cas del món del teatre.

Retroç en els hàbits lingüístics quotidians

Només el 22 % dels residents afirma iniciar sempre les converses en català, davant un 20,7 % que no ho fa mai. L’informe conclou que una part de la població abandona la llengua en el dia a dia, un factor clau que en frena l’expansió. Aquest context s’emmarca en una tendència general de descens de l’ús habitual del català, malgrat que el coneixement de la llengua es manté elevat.

Les dades són especialment significatives en l’àmbit comercial: la llengua de disponibilitat en català ha passat del 69 % el 2012 al 48 % el 2026, mentre que el castellà ja arriba al 52 %.

També disminueix l’ús del català en la salutació: si el 2012 apareixia en aproximadament una de cada tres interaccions, ara se sent en una de cada cinc.

Causes i indicadors positius

Segons Plataforma per la Llengua, el retrocés respon a factors com el marc jurídic, els canvis demogràfics —amb gairebé un de cada quatre residents nascuts a l’estranger— i el pes dels continguts audiovisuals en altres llengües.

 Ara bé, un senyal positiu de la necessitat d'apendre el català és que el 73,8% de la població està d'acord que cal reforçar l'ensenyament del català a les persones immigrades. Una de les motivacions que podrien portar a aquest interès radica en que, segons l'informe, els immigrants que saben parlar i escriure en català cobren de mitjana un 18% més.

Un altre senyal positiu és que les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials han augmentat un 71,7%, indicant un possible canvi de tendència en l’entorn digital.