Catalunya impulsa una llei pionera per erradicar l’amiant
- La llei busca eliminar-lo de forma progressiva i prevenir l'exposició a aquest material cancerigen utilitzat durant dècades
- Afectats per l’amiant celebren la nova llei però exigeixen finançament i coordinació per garantir la seva aplicació real
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Parlament ha aprovat la nova Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, una normativa pionera que integra en un sol text la prevenció, l’eliminació progressiva i la reparació de les víctimes d’aquest material cancerigen utilitzat durant dècades. La iniciativa busca accelerar la retirada segura de l’amiant i reduir l’exposició de la població.
Actualment, a Catalunya encara hi ha prop de 122.000 teulades d’uralita, amb més de 683.000 tones d’amiant. La nova llei pretén donar resposta a aquesta situació amb mesures concretes per retirar-lo de manera sistemàtica i protegir la salut pública davant aquest risc ambiental.
“🏛️ El Parlament aprova una llei pionera per erradicar l’amiant de Catalunya | @RTVECatalunya pic.twitter.com/msTAxTKAXx“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) June 17, 2026
La normativa obliga a actuar
La norma estableix un marc jurídic per facilitar la seva detecció, gestió i retirada, i obliga les administracions a actuar sobre els espais amb presència d’aquest compost, prohibit des del 2001.
Actualment, es calcula que a Catalunya hi ha prop de 4 milions de tones de fibrociment, instal·lades majoritàriament entre els anys 60 i 80. La llei preveu instruments per aplicar les mesures i inclou un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros.
Però el fibrociment, la instal·lació del qual es va prohibir l'any 2001, no es reparteix uniformement als teulats d’arreu del país. El mapa que es dibuixa a partir del cens de la Generalitat mostra una gran intensitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les zones més densament poblades. Però, en segon lloc, i de forma destacada, la taca s’estén amb força en una important àrea de Ponent amb Lleida com a epicentre.
Les víctimes reclamen recursos
Tot i ser celebrada, less víctimes i col·lectius afectats reclamen garantir els recursos econòmics i el desplegament efectiu de les compensacions.
Ex treballadors de la fàbrica Macosa-Alstom de Barcelona i representants d’associacions veïnals han qualificat d’“hito històric” l’aprovació de la llei per erradicar l’amiant a Catalunya. Després d’anys de mobilització, consideren que la norma suposa un pas clau per reconèixer els efectes del fibrociment sobre la salut i avançar cap a la seva eliminació.
Tot i això, els afectats adverteixen que l’èxit de la llei dependrà dels recursos econòmics i de la coordinació entre administracions. Miguel Moreno, extrabajador de la companyia, ha destacat que sense finançament suficient i unitat institucional, la norma podria quedar en paper mullat malgrat el consens polític assolit.
Les ciutats amb més amiant
En termes absoluts, el rànquing de ciutats amb més d’amiant en coberta l’encapçala Barcelona, amb presència de fibrociment en més de 2.000 teulats i més de 17.000 tones de material. Terrassa, Sabadell, Lleida, Manresa, Vic, Reus, Tortosa i Manlleu són a la llista dels 10 municipis amb més amiant, i se situen per davant de ciutats més grans o més densament poblades com l’Hospitalet o Badalona.
Badia del Vallès, a punt per la retirada massiva
Comença el compte enrere a Badia del Vallès, l’únic municipi d’Europa on tots els habitatges contenen amiant. Els prop de 13.000 veïns reclamen des del 2014 la retirada de material cancerigen present a 127 finques, amb unes 13 tones acumulades. L’aprovació de la nova llei al Parlament ha estat rebuda amb satisfacció, però també amb certa desconfiança després d’anys d’endarreriments.
La macroactuació encara no té un calendari definit, però l’Ajuntament assegura que començarà a finals d’estiu i s’allargarà uns vuit mesos. Després d’un intent fallit fa cinc anys —quan cap empresa va optar a una subvenció per executar les obres— ara s’ha adjudicat la retirada d’amiant en 102 blocs. Els veïns esperen que aquest cop el projecte es faci realitat.
