Matrimonis forçats a Catalunya: "És una realitat invisible perquè la violència passa dins l’àmbit familiar"
- El Baix Empordà es declara lliure de matrimonis forçats en una iniciativa pionera a Catalunya i el Congrés inicia la tramitació d'una norma per erradicar-les
- Les entitats que treballen amb víctimes alerten que, tot i les lleis i els protocols, aquesta violència masclista continua amagada i gairebé no es denuncia
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
"A vegades pensem que els matrimonis forçats passen en altres països, però és una realitat molt propera. És invisible perquè tota aquesta violència passa dins l’àmbit familiar". Així ho explica Siham Kafroune, representant de l’associació Valentes i Acompanyades, una entitat amb seu a Girona acompanya joves i adolescents en risc de ser casades a la força.
Catalunya va ser un dels primers territoris a reconèixer el matrimoni forçat com una forma de violència masclista. I és la única comunitat que disposa de dades.
Els Mossos d’Esquadra van registrar cinc intents de matrimoni forçat durant el 2025, quatre amb víctimes menors d’edat. Des del 2021, se n’han detectat 47 casos a Catalunya. Les entitats insisteixen que aquestes xifres només reflecteixen una petita part d’una realitat que continua sense arribar a les comissaries.
Una violència que gairebé no es denuncia
Aquestes dades són tan sols la punta del iceberg perquè és una realitat totalment silenciada. Segons dades de Valentes i Acompanyades, en dotze anys de feina només el 2% de les noies ateses han denunciat els fets a la policia.
“Quan una noia denuncia, no hi ha marxa enrere“
L'any passat, l’associació va atendre prop de 300 joves per situacions relacionades amb matrimonis forçats. "Quan una noia denuncia, no hi ha marxa enrere: ha de trencar amb tot, també amb la família", explica Kafroune.
L’impacte psicològic
La psicòloga Farah Moumni, especialitzada en violències masclistes, acompanya noies que han patit o estan patint aquesta situació. "Arriben en estat de xoc. No poden entendre que les persones que les haurien de protegir siguin les mateixes que els fan mal", explica.
Segons Moumni, el sentiment de culpa, la baixa autoestima i l’aïllament social les invaeix. "Es troben entre dos mons i això els genera un patiment psicològic molt intens", afegeix.
Treballar des de la comunitat
Des del barri del Raval de Barcelona, Huma Jamshed, de la petita Associació de Dones Pakistaneses ACESOP, fa més de 20 anys que ajuda dones en risc i ha tingut molt problemes amb el homes de la seva comunitat per fer-ho. Explica que moltes noies no coneixen les lleis, no dominen l’idioma i no tenen independència econòmica.
"El primer que fan les famílies és retirar-los la documentació", denuncia. En alguns casos greus, Jamshed ha hagut d’amagar noies del seu pare o del seu familiar per protegir-les. "El pare decideix el futur de la filla, encara que sigui infeliç. El que ella sent no importa", assegura.
I ella mateixa es pregunta i es contesta: "Com podem empoderar a les dones? Trobant feina, amb un tracte igualitari i educant".
Manca de recursos
Les tres professionals i expertes en aquest tipus de violència masclista opinen que ja es hora de posar nom al problema i començar a treballar també amb els homes i amb tota la comunitat perquè obrin la ment i acceptin altres realitats diferents a les que ells coneixen.
També coincideixen en la necessitat de formar els professionals que treballen en escoles, instituts i universitats, espais on sovint les noies se senten segures per verbalitzar que estan a punt de patir un matrimoni forçat.
Les entitats reclamen més recursos a les administracions. "Tenim moltíssima llista d'espera de noies que al final hem de trucar a conegudes, familiars i ficar-les a casa nostra. Ens arriben joves de tot l’Estat", alerten des de Valentes i Acompanyades que disposa de tres pisos amb 12 places en total per acollir-les i no poden donar resposta a totes.
Petites passes
El Consell Comarcal del Baix Empordà s’ha declarat lliure de matrimonis forçats després que tots els grups polítics hagin aprovat una declaració institucional. És el primer consell comarcal de Catalunya que adopta formalment aquest compromís, un pas que fins ara només havien fet alguns ajuntaments.
La declaració reafirma el compromís amb la llibertat, la igualtat i la protecció activa de dones i nenes, i vol contribuir a visibilitzar una violència masclista que sovint queda amagada dins les famílies.
Quan la violència travessa fronteres
En els més de 20 anys de feina Jamshed admet que ha viscut situacions de tota mena. Però hi ha un cas que no pot oblidar: el de dues germanes de Terrassa assassinades al Pakistan pels seus propis germans i tiets. El crim es va jutjar al Pakistan i va quedar impune després que el pare perdonés els assassins, en considerar-ho un suposat crim d'honor.
A Catalunya, però, la investigació continua oberta. La Fiscalia acusa el pare d’haver enganyat les filles, i també al seus germans, amb una excusa perquè viatgessin al país, on finalment van ser assassinades. Li demanen 14 anys de presó. "Encara no he vist cap pare anar a la presó per casar a la força una filla", denuncia Jamshed, que insisteix que “aquesta violència masclista no té res a veure amb l’honor, la cultura o la religió, sinó amb el masclisme i el patriarcat”.
Cap d'elles, perd l'esperança de que es faci justícia.
