La Fiscalia fa una crida a les forces polítiques per combatre els delictes d'odi i discriminació
- L'orientació sexual, el racisme i la ideologia concentren el 85% dels delictes d'odi
- La major part dels incidents tenen lloc en espais públics quotidians
- La Fiscalia alerta de la infradenúncia i la manca d'informació per saber-los identificar
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
"Quantes vegades hem escoltat: 'Pentina't bé que vas pentinat com un gitano!', o 'això és una 'judiada', o 'això és un berenar de negres' o... 'musulmà el que no voti!'?", es pregunta Miguel Ángel Aguilar, fiscal especialitzat contra l'odi i la discriminació. Són exemples d'expressions que poden constituir un delicte, en aquest cas, d'odi.
Per tal de combatre aquest tipus d'infraccions, el Fiscal especialitzat contra l'odi i la discriminació, Miguel Ángel Aguilar, fa una crida directa als grups parlamentaris perquè assumeixin una responsabilitat conjunta. Reclamen polítiques d’Estat, més formació i especialització, i mesures educatives per frenar actituds que “posen en risc la convivència”.
L'orientació sexual, el racisme i la ideologia
Segons les dades recollides des del 2021, a Catalunya la gran majoria dels casos, fins a un 85%, estan vinculats amb la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere, el racisme o la xenofòbia i les motivacions ideològiques.
Tot i això, la Fiscalia especialitzada en delictes d’odi i discriminació alerta que només es denuncien aproximadament el 10% dels fets que es cometen, fet que apunta a una important infradenúncia i a la manca de consciència que determinades conductes també constitueixen delicte.
Un dels principals esculls en la investigació d’aquests casos és la prova. Tal com assenyala la Fiscalia, identificar els autors i acreditar que les expressions pronunciades constitueixen delicte d’odi no és fàcil, però insisteixen que si s’hi posen tots els mitjans, és possible.
Fenòmens emergents
Entre les tendències a l'alça, els informes apunten a l’augment de casos d’islamofòbia i aporofòbia, sovint normalitzats en l’àmbit social i amplificats a través de les xarxes socials. "Hi ha la percepció dels autors de que això és un delicte", assegura Aguilar.
El fiscal contra els delictes d’odi adverteix que “la major part dels delictes no els cometen persones radicalitzades, sinó gent normal que actua des del prejudici o l’estereotip”, assegura el Fiscal.
Aquest tipus d’expressions, especialment quan impliquen humiliació pública, poden ser constitutives d’infracció penal.
"Tothom sap que si t'agredeixen físicament, es pot denunciar davant la policia, pero no tothom sap que denegar l'accés a una persona pel seu color de pell en un establiment és un delicte", asevera el fiscal. Ell ho atribueix al desconeixement dels drets, hi ha barreres idiomàtiques, la desconfiança cap a l’administració de justícia i els Cossos de Seguretat, entre d'altres motius.
Espais públics, focus principal
La major part dels incidents es produeixen en espais públics i d’ús quotidià, especialment a les vies de comunicació. Les agressions verbals o físiques en aquests entorns, sovint enregistrades i difoses a les xarxes, reflecteixen la normalització d’aquestes conductes.
Pel que fa als camps de futbol, els incidents representen aproximadament el 2% del total des que hi ha registres, entre el 2021 i el 2024.
