L'entorn de gairebé la majoria de les escoles catalanes superen els nivells recomanats de diòxid de nitrogen
- Un estudi alerta de la greu exposició dels infants a la contaminació atmosfèrica, especialment al Vallès
- Ecologistes en Acció reclamen mesures urgents per reduir el trànsit als entorns escolars
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El 95,2% dels centres educatius analitzats a Catalunya superen el límit de diòxid de nitrogen (NO₂) recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), fixat en 10 micrograms per metre cúbic (µg/m³). Així ho revela l'estudi d'Ecologistes en Acció, que ha examinat 147 escoles de 28 municipis de Catalunya i situa la mitjana de contaminació en 21,9 µg/m³, més del doble del llindar saludable.
Segons l'informe, només set centres compleixen les recomanacions de l'OMS, mentre que 140 les excedeixen. A més, un 61,2% dels centres se situen per sobre del límit establert per la nova directiva europea de qualitat de l'aire (20 µg/m³), que serà d'obligatori compliment a partir del 2030.
El Vallès, epicentre de la contaminació escolar
Prop del 40% dels entorns escolars catalans més contaminats es concentren al Vallès Oriental i Occidental, amb un total de 47 centres afectats. L'estudi apunta que el principal focus de contaminació és el trànsit motoritzat intens, tot i que també pot haver-hi influència de l'activitat industrial en determinades zones. Els municipis més afectats són Mollet del Vallès, Granollers i Sabadell.
Alguns centres registren nivells especialment elevats de diòxid de nitrogen (NO₂). És el cas de l'Escola Cal Músic, a Mollet del Vallès, amb 36 µg/m³, o del centre educatiu Mare de Déu de la Salut, a Sabadell, que supera el límit legal actual de 40 µg/m³.
Impacte en la salut infantil
El NO₂ és un contaminant associat principalment al trànsit i té efectes especialment perjudicials en la salut dels infants, que són més vulnerables als problemes respiratoris i al desenvolupament pulmonar.
"L'exposició continuada a aquests nivells pot augmentar el risc de malalties respiratòries i agreujar patologies com l'asma", explica la pediatra de l'Hospital de Granollers, Sílvia Rial. A més, assegura que "els efectes de la contaminació també afecten el desenvolupament de l'aprenentatge i a la memòria. Es detecten casos de coeficients intel·lectuals més baixos o menys rendiment escolar en els nens que conviuen sota els efectes de la contaminació". En la mateixa línia, també "han incrementat els parts prematurs i de risc i, fins i tot, el càncer infantil".
Reclamen mesures urgents
Davant aquesta situació, tant Ecologistes en Acció com ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) denuncien la inacció per part de la Generalitat i l'Estat espanyol "per no protegir-nos davant aquesta contaminació", expressa Arnau Vilà, tècnic de defensa ambiental i un dels membres d'ADENC.
Imagen de archivo de Barcelona afectada por un episodio de contaminación EFE/Quique García
Reclamen que es compleixi el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, aprovat el 12 de febrer de 2021, per potenciar la mobilitat sostenible. "De les 66 actuacions que contempla el Pla, només s'han dut a terme quatre. El que representa només un 5% del pressupost del Pla. Si tenim aquesta mala qualitat de l'aire és perquè tenim una inacció per part de les administracions públiques. Tant la Generalitat com l'Estat no creen alternatives per reduir la contaminació atmosfèrica". Afegeixen que, segons l'Estudi de Recerca de la Salut Pública, només a Sabadell es vinculen 300 morts anuals a la mala qualitat de l'aire.
Entre les mesures proposades hi ha la implantació de zones de baixes emissions i la "pacificació del trànsit" al voltant dels centres educatius.
L'entitat posa com a exemple el model de Barcelona, on més de 200 escoles ja disposen d'entorns amb trànsit limitat per millorar la qualitat de l'aire i garantir espais més segurs per als infants.
Més espais verds
Des de l'Institut de Salut Global de Barcelona, Glòria Carrasco, insisteix en que s'ha de repensar les ciutats del futur: "No volem ciutats amb contaminació, soroll i mancança d'espais verds. Hem d'aconseguir un espai de millor qualitat. En conseqüència, voldrem sortir més a passejar i anar a qualsevol lloc caminant, fins i tot, a la feina".
Una sèrie de mesures que no només beneficien l'entorn, sinó també el benestar físic i emocional de les persones.
