Reactivat l'Eix Transversal Ferroviari per connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona
- La Generalitat encarrega nous estudis d’una infraestructura de 254 km per redistribuir el trànsit ferroviari
- El projecte s’emmarca en un nou model de xarxa que inclou la línia orbital entre Vilanova i Mataró
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Des de fa dècades, gran part de la xarxa ferroviària catalana mira cap a un mateix punt: Barcelona. Per anar d’una punta a l’altra, sovint cal passar abans per l'àrea metropolitana, fins i tot quan l’origen i el destí són a l’interior.
Per canviar aquest model radial, el Govern vol recuperar una infraestructura que fa anys que està sobre la taula: l’Eix Transversal Ferroviari (ETF). El projecte preveu connectar Lleida i Girona sense passar per la capital catalana i crear un nou corredor interior que redistribueixi el trànsit ferroviari.
“🚆 El Govern vol recuperar el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari per reforçar la connexió entre Lleida i Girona | #ElVespre #La2Cat
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) March 10, 2026
➕ Info: https://t.co/Yp9S1VcD57 pic.twitter.com/tdOL3B2UNj“
La Generalitat ha aprovat encarregar a l’empresa pública Ifercat l’actualització dels estudis informatius del projecte, basats en la planificació aprovada el 2010, però que mai es va arribar a executar. Els treballs tindran un pressupost de 5,46 milions d’euros.
Un corredor ferroviari interior
La infraestructura planteja un traçat d’uns 254 quilòmetres que travessaria Catalunya d’oest a est i passaria per municipis com Cervera, Igualada o Martorell.
Seria una línia mixta per a passatgers i mercaderies. Els trens de passatgers podrien circular a velocitats d’uns 250 quilòmetres per hora, mentre que els de mercaderies ho farien a uns 140 quilòmetres per hora.
El desplegament es preveu en dues fases: primer es connectaria Lleida amb Martorell passant per Cervera i Igualada i, posteriorment, el traçat s’allargaria fins a Girona, amb final a l’entorn de l’aeroport gironí.
Segons el calendari previst, els estudis s’haurien d’enllestir en aproximadament un any i mig. Si els terminis es compleixen, els projectes constructius es podrien redactar entre 2028 i 2029, amb l’objectiu de començar les obres cap al 2030.
Una alternativa per evitar col·lapses
Segons la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, el projecte respon a l’increment de trànsit ferroviari previst en els pròxims anys, que podria provocar saturació en alguns punts de la xarxa, especialment al voltant de Tarragona.
El nou corredor també serviria per descongestionar zones especialment tensionades, com el Penedès o el Vallès, i oferir una alternativa en cas d’incidències en altres punts de la xarxa ferroviària.
La línia orbital ferroviària metropolitana
El projecte s’emmarca en una estratègia més àmplia per trencar la configuració radial del sistema ferroviari català. En aquest sentit, el Govern també impulsa la línia orbital ferroviària de la regió metropolitana de Barcelona.
Aquesta infraestructura hauria d’unir Vilanova i la Geltrú i Mataró per l’interior, passant per municipis com Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell o Granollers. L’objectiu és reforçar les connexions entre les ciutats mitjanes de l’àrea metropolitana, reduir la dependència de Barcelona i descongestionar la xarxa actual de Rodalies.
La línia tindria uns 119 quilòmetres de recorregut, amb 39 estacions, i es calcula que podria beneficiar prop de 870.000 habitants. Les previsions apunten a una demanda d’uns 20 milions de passatgers anuals.
Coordinació amb l'Estat
El Govern preveu desenvolupar el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari de manera coordinada amb el Ministeri de Transports, que també estudia un nou corredor ferroviari d’alta velocitat a Catalunya.
Segons Paneque, la voluntat és analitzar possibles complementarietats entre els projectes i evitar contradiccions, ja que tots dos travessen el territori en un eix similar.
En paral·lel, l’executiu també vol reforçar el paper d’Ifercat més enllà de la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona. Tot i això, la previsió és que l’empresa pública es limiti a desenvolupar els estudis i projectes i que no assumeixi la gestió futura de l’Eix Transversal Ferroviari.
