60 anys de la Caputxinada: el setge que va marcar una generació
Arxiu TVE Catalunya
- El setge policial al convent dels Caputxins de Sarrià va convertir una assemblea estudiantil clandestina en un símbol de l’oposició al franquisme
- Recuperem a RTVE Play dos documents de l’Arxiu de RTVE Catalunya que expliquen com es van viure i recordar aquells fets
La Caputxinada compleix 60 anys com un dels episodis més simbòlics de l’oposició al franquisme a Catalunya. Entre el 9 i l’11 de març de 1966, més de 500 estudiants, professors i intel·lectuals es van reunir al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona, per constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). El setge i posterior assalt policial van convertir aquella assemblea clandestina en un punt d’inflexió polític.
La trobada havia estat convocada amb l’objectiu d’aprovar els estatuts fundacionals del SDEUB. A l’assemblea hi van assistir, a més dels estudiants, una trentena d’intel·lectuals de prestigi i diversos observadors i periodistes. La Brigada Político-Social coneixia la convocatòria, però no el lloc exacte. Quan les forces d’ordre públic van envoltar el convent, ja feia una hora que la reunió havia començat.
Setge i resistència
A la tarda del 9 de març, la policia va penetrar al recinte i va ordenar la sortida dels assistents, mentre la Policia Armada envoltava l’edifici amb vehicles i cavalls. Durant el tancament es van tallar les línies telefòniques i es va impedir l’accés a l’exterior. Els participants van decidir no abandonar el convent.
El suport dels frares caputxins va ser determinant. El provincial i la comunitat van avalar la decisió dels estudiants i van facilitar mantes i menjar durant l’encerclament. Finalment, l’11 de març, la policia va forçar la porta, va identificar els assistents i els va traslladar a comissaria. Les multes imposades, d’entre 25.000 i 200.000 pessetes, eren quantitats molt elevades per a l’època.
Un impacte que va anar més enllà
La repercussió dels fets va ser immediata. Per primera vegada des de l’inici del franquisme, un grup de sacerdots es posicionava públicament al costat d’un moviment opositor i es confrontava amb les forces de seguretat. Setmanes més tard, la mobilització estudiantil i la resposta policial van tenir continuïtat amb noves protestes i amb la clausura governativa de la Universitat de Barcelona.
La Caputxinada va esdevenir el germen d’un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que desembocaria en plataformes d’oposició més àmplies. També va reforçar la incorporació de sectors eclesiàstics a la lluita antifranquista, amb una manifestació inèdita de sacerdots pels carrers de Barcelona.
Les imatges que expliquen 1966
Seixanta anys després, l’Arxiu de RTVE Catalunya conserva i recupera el testimoni audiovisual d’aquell moment. El programa Memòria popular reconstrueix els fets i contextualitza el seu impacte polític i social. També el reportatge del Giravolt – Ara fa 30 anys revisita la Caputxinada des de la perspectiva de la memòria democràtica.
A RTVE Play es poden veure aquests documents que permeten entendre no només què va passar dins del convent dels Caputxins de Sarrià, sinó també com aquell episodi va marcar una generació i va contribuir a articular una oposició més àmplia al règim.
