El càncer es detecta abans i es tracta millor, però comunicar el diagnòstic continua sent crític
- La supervivència ha augmentat un 1,7% i s’ha duplicat en 40 anys
- Els professionals sanitaris reclamen reforçar els cribratges i cuidar el llenguatge amb els pacients
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Malgrat els avenços mèdics, sentir la paraula càncer continua provocant un renou emocional. Tot i que actualment es diagnostica abans, hi ha tractaments innovadors i les taxes de supervivència no deixen de créixer, el moment de comunicar el diagnòstic pot bloquejar la capacitat d’escoltar i entendre què vindrà després.
Per això, cada vegada més professionals i entitats insisteixen en la necessitat de cuidar com es diu i com s’acompanya el pacient des del primer instant.
Més supervivència, però encara molta feina
Les dades presentades amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer apunten a un augment de l'1,7% en la taxa de supervivència. En xifres globals, durant el 2025 es van diagnosticar a Catalunya 43.633 nous casos de càncer i van morir 17.696 persones. En la majoria de tumors, la supervivència s’ha duplicat respecte de fa 40 anys.
Tot i això, Maria Assumpció Vilà, presidenta de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC), adverteix que encara hi ha marge de millora: “El càncer avui es cura més i es detecta més, però encara tenim molta feina perquè la detecció precoç es faci a temps i arribi a tothom”.
Els cribratges, clau per salvar vides
Els programes de cribratge del càncer de mama i del colorectal, dos dels tumors més freqüents a Catalunya, permeten detectar la malaltia en fases inicials, quan el pronòstic és millor. Actualment, estan adreçats a la població d’entre 50 i 69 anys i des de la FECEC defensen ampliar-lo fins als 74: "Als 69 hi ha moltíssimes persones amb una bona esperança de vida".
Un informe recent de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ho recolza: allargar-ho podria aportar beneficis en detecció precoç i reducció de la mortalitat, tot i que adverteix que caldran més recursos i adaptacions tècniques.
El tractament a gent gran
L’edat és un factor de risc determinant. Per això, l'Hospital Vall d’Hebron va crear fa cinc anys una unitat d’oncogeriatria que aborda el tractament de manera personalitzada en pacients majors de 70 anys. Des del 2021, ja ha atès unes 900 persones.
Aquest enfocament integral permet reduir complicacions, evitar ingressos innecessaris i millorar l’adherència als tractaments. Un model que posa l’accent no només en el tumor, sinó en la qualitat de vida.
El paper imprescindible del voluntariat
En aquest context, la campanya 'Fer bé fa bé' vol animar la ciutadania a fer voluntariat en l’àmbit oncològic. Fan acompanyament a hospitals i domicilis i tasques de divulgació i prevenció, a més de donar suport a pacients i famílies.
“Hi ha molta gent que vol ajudar i no sap com. Cal donar-ho a conèixer”, recorda Vilà.
