Quan demanar protecció internacional és l’única opció: més dones sol·liciten asil per violència de gènere
- Cada vegada més dones migrants arriben a Espanya soles o amb els seus fills fugint de situacions greus de violència masclista
- Tot i que la persecució per gènere és motiu reconegut d’asil des del 2009, no existeixen dades oficials de les sol·licituds
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El camí cap a la protecció de les dones migrants que escapen de la violència és poc conegut. Espanya és el segon país d’Europa que rep més peticions d’asil darrere Alemanya, i un 42% corresponen a dones. Segons la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat confirmen que el 80% de les sol·licituds que reben d'aquestes dones inclouen la violència de gènere com un dels motius reconeguts per la Convenció de Ginebra per sol·licitar aquesta protecció internacional.
La persecució per gènere és, des de 2009, un motiu reconegut per demanar protecció internacional a Espanya. Malgrat això, no hi ha cap estadística oficial que especifiqui quantes sol·liciten protecció internacional per aquesta causa.
Només es coneixen les dades generals de les sol·licituds. Diverses entitats socials alerten que cada vegada són més les que arriben soles o amb els seus fills després de viure situacions extremes de violència de gènere.
Històries marcades per matrimonis forçats i abusos
A Barcelona, algunes d’aquestes dones reben acollida mentre tramiten la seva petició d’asil. És el cas d’una jove de la Costa d’Ivori que, sense mostrar el rostre per seguretat, explica que va ser obligada a casar-se als 14 anys. Des de llavors ha viscut patint abusos i maltractaments. Després de la mort del marit, explica, que la seva família pretenia imposar-li un altre matrimoni forçat i va fugir del país fa dos mesos per demanar protecció internacional.
Acompanyament integral per refer la vida
Entitats com l’Associació Apip-Acam ofereixen allotjament, assessorament legal, suport psicològic i itineraris de formació i inserció laboral. Dolors Calvo, responsable del programa d’asil, assegura que "hi ha un nombre considerable de dones el motiu pel qual la seva sol·licitud està fonamentada en la violència de gènere". L'objectiu, diu, és dotar-les d’eines perquè recuperin l’autonomia i puguin començar una nova etapa. “Fem tot un acompanyament a la formació i a la reinserció laboral per tal de que puguin anar desenvolupant eines per arribar a ser el màxim de la seva autonomia”, assegura Calvo.
Un procés llarg però necessari
La Yuly, procedent de Colòmbia, va arribar amb la seva filla fugint del seu maltractador. Ja ha obtingut l’asil i explica que va marxar perquè temia per la seva vida: “Sentí que la pròxima vegada ja no podria sortir d’allà. Prefereixo la meva seguretat i la de la meva filla. No ha estat fàcil”. Tot i les dificultats, assegura que ara se sent “orgullosa” del camí recorregut, de deixar el seu país d'origen i la seva família; i valora positivament les oportunitats que ha trobat aquí.
