Homenatge a Ernest Lluch en el 25è aniversari del seu assassinat
- Va ser assassinat pels integrants del comando Barcelona d'ETA que li van disparar dos trets al pàrquing de casa
- Lluch va ser un referent intel·lectual i acadèmic en la defensa del diàleg com a via per acabar amb el terrorisme
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Es compleixen 25 anys de l'assassinat de l'economista, professor i polític Ernest Lluch. Impulsor de l'educació i de la sanitat pública, Lluch va defensar sempre el diàleg com a instrument per aconseguir la fi del conflicte armat a Euskadi i el respecte als drets humans.
Acte d'homenatge
El Palau de la Generalitat ha acollit un acte d’homenatge a Ernest Lluch, històric dirigent socialista assassinat per ETA fa 25 anys. El president Salvador Illa ha reivindicat la seva noblesa política, destacant els tres estendards que Lluch defensava: la paraula, la raó i la veritat per combatre el soroll, la força i la mentida. Illa ha subratllat el seu compromís i valentia com a referent democràtic.
“🏛️ Acte d'homenatge '25 anys sense Ernest Lluch'
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) November 21, 2025
🗣️ @salvadorilla reivindica “la paraula, la raó i la veritat per fer front al soroll, la força i la mentida”| @RTVECatalunya
🔗https://t.co/10zNKerTC5 pic.twitter.com/cFqPg9npKG“
L’acte ha comptat amb la presència de Teresa Ribera, vicepresidenta de la Comissió Europea, que ha definit Lluch com “un polític que va saber alçar-se davant el terror”. També hi ha participat el secretari general de l’OMS, Tedros Adhanom, que ha elogiat el seu paper en el progrés social i en l’aprovació de la Llei General de Sanitat fa quatre dècades, una norma clau per garantir l’accés universal a la salut.
Record de la seva trajectòria
Ernest Lluch va iniciar la seva activitat política com a activista antifranquista a la Universitat de Barcelona (UB), on es va doctorar i va ser nomenat catedràtic d'Història de Doctrines Econòmiques. També va ocupar la càtedra d'economia a la Universitat de València (UV) i va arribar a ocupar la responsabilitat de rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander.
A les primeres eleccions democràtiques, el 1977, va ser elegit diputat del Congrés pel PSC. Va repetir en els comicis del 1978 i el 1982. Aquell any Felipe González el va nomenar ministre de Sanitat i Consum, càrrec que va ocupar durant una legislatura, fins al 1986. Com a ministre, va ser l'impulsor de la universalització de l'atenció sanitària a Espanya mitjançant la Llei General de Sanitat.
Quan va deixar el ministeri, va abandonar la primera línia política per reprendre la seva trajectòria acadèmica i tornar a la docència universitària. Va aprofitar els anys com a rector de la UIMP per viatjar de forma freqüent a Sant Sebastià. Lluch sempre va mantenir un fort vincle amb Euskadi, fins al punt que en alguns articles el va descriure com "la meva estimada terra basca".
Tot i el seu origen català, Ernest Lluch va tenir un fort vincle amb Euskadi, sobretot després de deixar el ministeri de Sanitat
Membre de l'organització pacifista basca Elkarri, mesos abans del seu assassinat, el polític va publicar un article teoritzant sobre qui va ser la primera víctima d'ETA. Segons la seva opinió, es va tractar de María Begoña Urroz. Una nena de 18 mesos que va morir abrasada per una bomba el 1960. "Indigne inici al pecat original d'ETA", reblava Lluch al final del text. Segons el fiscal de l'Audiència Nacional, aquest article va poder ser determinant perquè passés a ser un dels objectius prioritaris de l'organització terrorista.
El seu assassinat va ser el dimecres 21 de novembre de l'any 2000. Lluch tornava a casa després de donar classe a la universitat. Els terroristes l'esperaven amagats a l'interior del pàrquing de casa seva. Eren dos integrants del comando Barcelona d'ETA, responsables durant aquelles setmanes de diversos atemptats. Van acabar amb la seva vida amb dos trets al cap i aproximadament una hora i mitja més tard un veí va descobrir el cos.
L'assassinat d'Ernest Lluch va causar una gran commoció a la societat catalana i espanyola, que es va fer palesa en una manifestació de repulsa a Barcelona dos dies després, amb la participació de gairebé un milió de persones. El moment més recordat és quan la periodista Gemma Nierga va llegir el manifest i va improvisar un últim missatge: "estic convençuda que Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hagués intentat dialogar. Vostès que poden, dialoguin, per favor", va dir davant de totes les autoritats, entre les quals, el president del Govern, José María Aznar, el de la Generalitat, Jordi Pujol i el cap de l'oposició i secretari de general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero.
Vocació per la pau i la convivència
Ernest Lluch va ser un intel·lectual i un home de pau. Va defensar el diàleg davant de qualsevol conflicte, inclòs el terrorisme que va acabar amb la seva vida. Es va prendre com un repte personal facilitar el camí per acabar amb la violència d'ETA. "No pararé fins que el nacionalisme democràtic basc entri a formar part del bloc constitucional a través de la fórmula dels drets històrics o de qualsevol altre tipus de negociació", sostenia.
Un any i mig abans del seu assassinat, durant la primera treva d'ETA, va participar en un acte del candidat socialista a l'alcaldia de Sant Sebastià, Odón Elorza, que membres de l'esquerra abertzale van intentar boicotejar. D'aquell acte es recorda el moment en què Lluch es va dirigir a ells alçant la veu: "quina alegria arribar a aquesta plaça i veure que els que ara criden abans mataven i ara no maten. Quina alegria! No saben que han canviat les coses, no saben que ha arribat la llibertat i la democràcia a aquest país, no se n'assabenten. Crideu més, que crideu poc! Crideu, perquè mentre crideu no matareu!".
L'any de l'assassinat d'Ernest Lluch, el 2000, ETA va matar 22 persones més, entre les quals molts referents socials en la seva faceta de polític, acadèmcis, empresaris i periodsites, com ara Fernando Buesa, Juan Maria Jaúregui, Joxe Mari Korta, José Luis López de la Calle, Luis Portero García.
