34 anys sense Montserrat Roig: una veu pionera del periodisme i del feminisme televisiu
- Recordem la figura de Montserrat Roig, desapareguda el 10 de novembre de 1991, referent de la televisió i la literatura catalana
- Recupera el seu llegat en clau feminista i cultural al programa Personatges, a l'Arxiu de TVE
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Aquest 10 de novembre fa trenta-quatre anys de la mort de Montserrat Roig, escriptora, periodista i una de les primeres dones a liderar espais d'entrevista en la televisió pública catalana. Va morir jove, amb quaranta-cinc anys, per un càncer de mama, deixant una obra compromesa amb la memòria històrica, el feminisme i la llengua catalana.
Amb una mirada incisiva i empàtica, Roig va fer història a TVE Catalunya. Un dels programes més recordats és Personatges, una sèrie d'espais d'entrevistes biogràfiques a persones destacades de Catalunya, presentada i dirigida per ella mateixa, en el qual va entrevistar figures destacades del país, com Núria Espert, Joan Fuster, Mary Santpere, Antoni Tàpies o Maria del Mar Bonet, entre d'altres.
“Potser ja és hora que les dones no fem distinció entre la vida i el treball”, deia a Personatges el 1978, entrevistant Espert, en un diàleg que revelava els límits de la paritat en el món cultural.
El llegat televisiu d'una pionera
Montserrat Roig no només presentava i dirigia els seus programes: els preparava amb una rigorositat inèdita per a l'època. Coneixia personalment els entrevistats, visitava casa seva i s’hi implicava per fer emergir la dimensió humana més enllà del personatge públic. Així ho feia a Personatges (1977-78), programa que ha quedat com a referència del periodisme d’autor.
Abans, ja havia col·laborat a Tot Art, espai cultural on feia retrats d’artistes catalans com Josep Maria Subirachs. El 1981, ja en plena democràcia, va tornar amb Clar i Català, adaptant el seu estil a la televisió en color i ampliant la seva audiència.
Tot i les seves reticències sobre la fugacitat de la televisió —“la imatge s’esvaeix”, deia—, avui podem recuperar fragments impagables de la seva feina als arxius de RTVE, com ara les entrevistes, reportatges i especials dedicats a la seva figura. El programa Memòries de la tele també li va dedicar un episodi, reivindicant la seva influència i vigència. Roig no només volia entrevistar, volia recuperar la paraula, reivindicar la tertúlia i combatre l’oblit. Ho escrivia i ho deia sovint: “El costum de xerrar cada cop es va perdent més”.
Montserrat Roig: l'hora violeta
La seva trajectòria vital i intel·lectual es recull amb profunditat al documental Montserrat Roig: l’hora violeta, dirigit per Neus Ràfols. Aquesta producció, rodada entre Barcelona, Formentera, Sant Petersburg i Moscou, repassa la seva vida i obra a través de testimonis íntims i professionals com els seus fills, Roger i Jordi Sempere, la fotògrafa Pilar Aymerich o les escriptores Carme Riera i Marta Pessarrodona. El documental combina entrevistes del programa Personatges, fotografies d’arxiu i documents inèdits per endinsar-se en el pensament d’una autora clau en la transició democràtica i les lluites antifranquista i feminista. També reconstrueix el procés de documentació que va culminar en el llibre Els catalans als camps nazis i el viatge a Sant Petersburg per investigar el setge de Leningrad. Una peça imprescindible per a entendre la dimensió humana i política de Montserrat Roig.
