RTVE Catalunya recorda Lluís Permanyer amb entrevistes i programes de l'arxiu
- El periodista i escriptor, autor de més de vuitanta llibres, va dedicar tota la seva vida a retratar Barcelona i la seva gent
- Reviu la seva mirada sobre la ciutat a l'arxiu de RTVE Play
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Mor amb vuitanta-sis anys Lluís Permanyer, periodista, escriptor i una de les veus més reconeixibles de la crònica barcelonina. Autor de més de vuitanta llibres, va dedicar tota una vida a retratar Barcelona, la seva arquitectura, la seva gent i, especialment, la seva burgesia. La seva mirada curiosa, culta i lliure el va convertir en un dels grans testimonis de la transformació urbana i social de la ciutat.
A RTVE Catalunya en guardem un valuós llegat audiovisual que permet redescobrir la seva veu i el seu pensament. En el programa Gent de paraula, Permanyer es definia amb naturalitat: “Sóc curiós però no tafaner”, una frase que resumeix la seva manera d’entendre el periodisme. En aquella mateixa entrevista, reconeixia amb humor que “la meva marca és el bigoti”, un tret que l’acompanyaria tota la vida i que ell mateix definia com una “juguesca d’estiu”.
La seva passió per Barcelona i per la seva gent també queda reflectida en altres programes del fons de RTVE. El reportatge Moments – Plaça Catalunya, on, com a autor de Biografia de la Plaça de Catalunya, compartia anècdotes i detalls sobre un espai emblemàtic de la ciutat. En L’Odissea, parlant del seu llibre Biografia del passeig de Gràcia i de la manera com la ciutat es confessa a través dels seus carrers i en el col·loqui Dalí 1904-1989, on dialogava amb Màrius Carol, Fèlix Fanés i Ricard Mas sobre la figura del geni empordanès, amb la seva habitual combinació d’ironia i rigor.
Una veu lliure i fidel a la ciutat
Periodista de llarg recorregut a La Vanguardia des del 1966, Permanyer va ser considerat —encara que ell ho defugia— el “cronista oficial” de Barcelona. No per títol, sinó per obra. En una entrevista concedida a RTVE el 2012, afirmava: “Si ets cronista oficial de la ciutat vol dir que cobres un sou de l’Ajuntament, i jo no el cobro; per això sóc lliure.”
Amb la seva mort, desapareix una veu essencial de la memòria col·lectiva de Barcelona. El seu llegat, però, continua viu a través dels documents, entrevistes i programes que formen part del fons de RTVE Catalunya, accessibles a RTVE Play.
