Torna l'activitat a les aules amb menys alumnes i més docents
- La prohibició d'utilitzar mòbils i rellotges intel·ligents s'amplia a totes les etapes de l'ensenyament obligatori
- Educació busca la millora dels resultats acadèmics i assegura que enguany s'aboquen al sistema més recursos
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Les escoles i instituts reprenen aquest dilluns l'activitat lectiva. Segons dades del departament d'Educació, comencen el curs 1.040.925 alumnes d'infantil, primària, ESO i FP de grau bàsic, 12.013 menys que l'any anterior.
Incloent-hi l'alumnat de batxillerat i FP mitjana i superior, que arrencaran les classes divendres, les xifres pugen a 1.326.352 infants i joves al conjunt del règim general presencial, 8.493 menys. I si s'hi sumen els inclosos en el règim especial, la formació a distància i la d'adults, la previsió d'alumnat d'aquest curs 25-26 assoleix els 1,6 milions d'alumnes, més de 2.200 menys.
Més professors, menys ràtios
Per atendre aquests alumnes hi haurà 83.949 dotacions de personal docent als centres públics, 1.672 més respecte a l'inici del curs anterior. A més, hi haurà 4.033 dotacions de personal d'atenció educativa (PAE), amb la incorporació de 352 de noves; i 4.610 dotacions d'administració i serveis, amb un increment de 202.
En l'àmbit de la gestió dels docents, destaca també l'establiment de nomenaments diaris i la posada en marxa d'una aplicació per agilitar la gestió de la borsa d'interins que es posarà inicialment en marxa als serveis territorials de Barcelona, Lleida i Terres de l'Ebre.
En la presentació del nou curs, la consellera d'Educació, Esther Niubó va insistir que un dels principals objectius de la legislatura és millorar els resultats educatius. Per aconseguir-ho ha explicat que es continuaran aplicant alguns dels plans o proves pilots que es van anunciar el curs passat i que serveixen per avaluar el sistema.
Entre altres coses, durant el primer trimestre s'acabaran de publicar les concrecions dels aprenentatges curriculars de totes les matèries i es crearà una borsa única de formadors per a la formació permanent del professorat, que també es revisarà amb una oferta centrada en matemàtiques, lectura, ciència, anglès i Intel·ligència Artificial (IA).
La millora del rendiment també passa per les aules d'acollida, de les quals n'hi haurà 200 noves dotacions, amb un total de 1.344 de continuïtat i 19 intensives. Sobre aquestes últimes, la consellera no va descartar que nhi pugui haver alguna més al llarg del curs. D'altra banda, s'amplia fins a 538 els centres de la xarxa de competència lectora, s'augmenta el nombre d'auxiliars de conversa en anglès fins als 150 i hi haurà 800 centres treballant en els diferents plans de millora de les matemàtiques.
Trets distintius del nou curs
📵 Prohibició d'ús de mòbils a les aules
És la gran novetat d'aquest curs 25-26, en el marc dels canvis que ha vingut implantant el departament d'Educació per combatre la distracció que suposa l'ús constant de dispositius digitals. Per primera vegada no estarà permès l'ús de mòbils i rellotges intel·ligents a l'aula en totes les etapes de l'ensenyament obligatori, una mesura que ja estava vigent en les etapes d'infantil i primària. També està previst que totes les famílies rebin una guia amb recomanacions sobre l'ús dels dispositius digitals a principis de curs.
📊 Increment d'alumnat amb necessitats educatives
El curs 2024-2025 ha registrat un augment significatiu d'alumnes amb necessitats educatives específiques (NESE), arribant a 335.746, un 34,35% del total d'estudiants d'I3 a 4t d'ESO. D'aquests, 43.366 tenen discapacitats o trastorns (NESE A) i 292.380 presenten necessitats per motius socioeconòmics o socioculturals (NESE B). Davant d’aquesta complexitat creixent, el Departament d’Educació ha anunciat una ampliació de recursos, com l’increment de la inversió en vetlladors, la duplicació de les unitats SIEI Plus i la incorporació de psicòlegs territorials.
🏫 Situació de l’escola concertada i dèficit de finançament
La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FEC) ha començat el curs amb 245.032 alumnes, dels quals un 26,85% tenen NESE. Tot i això, denuncien que encara no han rebut tots els ajuts del curs anterior. Segons el Síndic de Greuges, el cost real per alumne és de 1.700 euros, però els centres concertats només reben 780 euros, generant un dèficit de 933 euros per alumne. Aquest desequilibri podria traduir-se en un dèficit total de 65 milions d’euros aquest curs. A més, l’APSEC reclama 3.300 docents més per fer front a la diversitat creixent.
📚 Mesures per millorar els resultats educatius
La consellera Niubó ha fixat com a prioritat d'aquest curs la millora dels resultats acadèmics. Per això, es reforçaran accions com la publicació de concrecions curriculars, l’ampliació de la xarxa de competència lectora a 538 centres, l’increment d’auxiliars de conversa en anglès i el desplegament de plans de millora en matemàtiques. També es dotaran 200 noves aules d’acollida i s’iniciarà un pilot per reforçar l’avaluació dels centres mitjançant la Inspecció, que analitzarà 250 escoles.
📣 Reivindicacions laborals del personal docent
Els sindicats del sector exigeixen millores laborals per al curs 2025-2026, que passen per augments salarials, més recursos per abordar la diversitat i la reducció de tasques burocràtiques. Des del sindicat majoritari, l'USEC·STEs, denuncien que els docents han perdut un 25% del poder adquisitiu en l’última dècada i que el sou actual no reflecteix la seva tasca. Davant la manca de propostes concretes, la portaveu del sindicat, Iolanda Segura, dona gairebé per fet que es convocarà vaga en algun moment del curs, probablement cap al segon trimestre.
Segons Segura, mestres i professors inicien el curs escolar "en peu de guerra" i planteja una bateria de millores laborals que no es poden ajornar més. D'entrada, la manca de recursos per atendre adequadament l'alumnat amb necessitats educatives especials, que suposa una sobrecàrrega de feina per al professorat. Un altre dels problemes és el caos que hi va haver al juliol en l'assignació de places docents, que han obligat molts professors a fer llargs desplaçaments diaris, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu.
