Més de la meitat de les persones ofegades aquest estiu a les platges tenen més de 60 anys
- 13 persones han mort ofegades a platges catalanes des del juny
- Catalunya és la segona comunitat amb més ofegaments al juliol
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Cada estiu, el mar torna a ser escenari de tragèdies evitables. Malgrat les campanyes de prevenció i la presència de socorristes, els ofegaments continuen cobrant vides a les platges catalanes. En la darrera dècada, el balanç ha oscil·lat entre els 16 i els 29 morts anuals, amb repunts preocupants com el del 2019. Aquest 2025, ja s’han registrat 13 víctimes, i tot apunta que la xifra pot tornar a créixer si no s'extremen les precaucions. A Catalunya, de fet, és la segona comunitat amb més ofegaments aquesta temporada de bany després de la Comunitat Valenciana.
Des del 17 de juny, Catalunya ja acumula 13 víctimes mortals per ofegament a les seves platges. Més de la meitat són homes majors de 60 anys, alguns d’ells de nacionalitat estrangera, però la majoria són de nacionalitat espanyola. El context de risc es repeteix: banys en hores extremes, zones sense vigilància o amb el servei de socorrisme ja finalitzat.
A Tarragona, un home francès de 80 anys va morir a la platja Caleta Petita de la Móra, en un lloc sense vigilància. A Sitges, un altre home de 75 anys també va perdre la vida, tot i que hi havia bandera verda i socorristes actius. A Sant Pere Pescador, un home de 74 anys no va poder ser reanimat malgrat l’assistència d’equips d’emergència.
La vigilància no elimina el risc
En 6 dels 13 casos, hi havia servei de vigilància actiu, però no s’ha pogut evitar la mort. A la platja de Can Martinet (Alt Empordà), els equips d’emergència van actuar amb rapidesa, però no van poder reanimar la víctima. A Sitges o Vilanova i la Geltrú, també amb bandera verda i vigilància activa, homes d’edat avançada van morir ofegats, demostrant que ni les condicions òptimes eliminen completament el risc.
Ofegaments fora d’horari o en zones sense socorristes
La resta de casos es van produir en zones on no tenen vigilància (3) o en horari sense servei actiu de socorristes en aquell moment perquè ja havia acabat el servei de vigilància (4). Per exemple, és el cas d’un jove de 23 anys trobat sense vida a la platja de la Barceloneta cap a les 3 del matí del 17 de juliol. El dispositiu de rescat va incloure submarinistes, drons i diversos serveis d’emergència.
Altres 3 ofegaments van passar en platges sense servei de vigilància, com Cala Banys a Lloret de Mar o el Far de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú.
Aquí tens un paràgraf per afegir al cos de la notícia amb les dades sobre les banderes:
Aquí tens el paràgraf actualitzat per incorporar correctament les dades sobre l’estat de la bandera en els ofegaments:
La bandera verda no evita el risc
En 6 dels 13 casos, onejava la bandera verda, fet que demostra que les condicions favorables del mar no garanteixen la seguretat absoluta. Tanmateix, això no elimina el risc, especialment per a persones grans o amb problemes de salut. En 3 casos, l’ofegament es va produir fora de l’horari de servei, quan no hi havia bandera hissada. També hi ha 2 casos en què no hi havia cap bandera visible, i un altre on no hi havia bandera en el moment del bany, però durant el dia havia estat groga.
Finalment, només en un cas la bandera era groga en el moment de l’incident. Les dades posen de manifest que la percepció de seguretat pot ser enganyosa i que cal mantenir la prudència sempre, amb independència de l’estat de la bandera.
Crida a la prudència
A més a més, demanen el bany fora de l’horari de vigilància, respectar les banderes i no banyar-se sol. També alerten sobre el risc afegit en persones grans o amb malalties cròniques, i insisteixen que cal no confiar-se per la bandera verda.
