La lluita a Catalunya contra la mutilació genital femenina
- La mutilació genital femenina va més enllà de l'Àfrica
- Els Mossos d'Esquadra són pioners en l'atenció d'aquests casos des de 2008
Catalunya és pionera a Espanya per la lluita en la detecció de casos. De fet, els Mossos recompten els casos des de 2008. Tot i que creuen que hi ha molts casos ocults. Aquest 2024 van detectar-se 12 nenes amb risc de ser sotmeses, de les quals dues ja venien mutilades. L'edat mitjana d'aquestes nenes ateses era de vuit anys, segons dades facilitades per la policia catalana.
La mutilació genital femenina és una problemàtica que atempta contra els drets de les nenes i de les adolescents i que és una forma brutal de violència de gènere. L’Assemblea General de l’ONU va establir l'any 2012 que avui, 6 de febrer, seria el dia internacional per a la seva l’erradicació. Hi ha una trentena de països al món on es continua practicant i això afecta també nenes i dones que viuen a Catalunya.
No només un problema de les dones a l'Àfrica
És per això que Aissatou Diallo, fundadora i presidenta de AHCAMA lamenta les elevades dades de mutilació genital femenina i demana no centrar-se només en els països del continent africà.
“☕ Aissatou Diallo, fundadora i presidenta de @_AHCAMA, lamenta les elevades dades de mutilació genital femenina
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 6, 2025
🗣️ Demana no centrar-se només en els països del continent africà
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/8mb9d6ZuAp“
Encara que les mutilacions es fan majoritàriament a l’Àfrica Subsahariana, també les practiquen algunes cultures en alguns països d’Orient Mitjà o a l’Amèrica Llatina, per exemple en algunes regions del Perú o Colòmbia. Segons fonts Parlament Europeu, es calcula que a la Unió Europea hi viuen unes 600.000 dones que han estat sotmeses a la mutilació genital femenina. També a Catalunya on al voltant que 180.000 nenes europees tenen risc encara avui dia de ser sotmeses.
Els Mossos són pioners en la detecció
Des de la Unitat d’Atenció a la Víctima dels Mossos expliquen que hi ha dues casuístiques concretes. Per una banda, detecten les nenes quan ja s’ha fet la mutilació. Aleshores no hi ha marge al Codi Penal per actuar, però poden evitar que facin el mateix amb les germanes petites si les tenen. D'una altra banda, la segona variant que són aquelles nenes que viuen a Catalunya i moltes han nascut aquí, i que estan en risc que les portin als països d’origen dels seus pares i allà siguin sotmeses a la mutilació. En aquests casos hi ha marge al Codi Penal per actuar amb penes d'entre 6 i 12 anys de presó.
Sandra González, de la Unitat Central d'Atenció a la Víctima i Seguiment, explica com les detecten possibles mutilacions genitals femenines. "La xifra oculta segurament serà elevada, però hem de destacar el treball en xarxa".
“☕ Sandra González, de la Unitat Central d'Atenció a la Víctima i Seguiment, explica com detecten possibles mutilacions genitals femenines
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 6, 2025
🗣️ "La xifra oculta segurament serà elevada, però hem de destacar el treball en xarxa"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/xPvQfYMIWT“
La principal via de detecció és a través dels centres sanitaris, principalment pels centres d'atenció primària on es realitzen les revisions ordinàries mèdiques. Representen el 33,3% de les nenes ateses. També s'han conegut casos a través de la intervenció de serveis socials, escoles, familiars o alguna noia gairebé adulta que s'ha apropat a informar-se a una comissaria.
Aissatou Diallo recorda que va estar a punt de morir quan va tenir el seu segon fill a causa de la mutilació genital. I demana educació i sensibilització per acabar amb la cultura de la mutilació: "Quan els homes es posin al paper de no casar-se amb una dona mutilada, el seu final arribarà".
