Enlaces accesibilidad

Aprovades dues dessaladores clau per a futures sequeres: la del Foix i l'ampliació de la de Tordera

  • Es tracta de la gestió directa d'Aigües de les Conques Mediterrànies i suposen una inversió de 513 milions d'euros
  • La de la Tordera passarà a triplicar la seva capacitat amb una segona planta
El Consell de Ministres aprova la modificació del conveni per crear la dessaladora de Foix i ampliar la de la Tordera.
Yael Carrasco | Anna Pujol

Amb l'objectiu de guanyar pes en episodis d’escassetat d'aigua, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la creació de la dessalinitzadora de Foix, al Garraf, i l'ampliació de la de Tordera, a la Selva.

En total, s'inverteixen en les obres 513 milions d'euros, que seran finançades amb fons Next Generation, tal com van pactar el govern espanyol i la Generalitat el mes de febrer.

Tordera, la més avançada

L'extensió de la planta de Tordera preveu triplicar la seva capacitat. Actualment, pot produir fins a 20 hm³ l'any, però la nova infraestructura permetrà triplicar-lo, per tant, en total s'arribarà a produir fins a 80.

L'Estat aprova la dessaladora de Foix i l'ampliació de la de Tordera

La dessaladora reduir progressivament el transvasament del Ter a Barcelona, l'autosuficiència a la demarcació de Girona i reduir les extraccions dels aqüífers del Maresme i de la Tordera.

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, remarca que la de la Tordera és la que està més avançada: "serà de licitació immediata". Segons afirma, la previsió és que les obres acabin a finals de l'any 2028.

Tercera dessaladora a Catalunya 

La nova dessaladora del Foix tindrà una capacitat de producció de 20 hm³ i podrà aportar aigua tant al sistema Ter Llobregat com a les comarques de Tarragona.

Per tant, ara Catalunya passarà a tenir-ne tres instal·lacions de tractament d'aigua. La del Llobregat, amb capacitat per a produir 60 hm³/any, s'abasteix dels rius Ter, Llobregat i Cardener.

 La portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, reitera que es tracta d'unes infraestructures clau per a fer front a una sequera, la qual, insisteix, encara dura.