Concentració a Ripoll per defensar el dret a l'empadronament
- Unes 200 persones protesten davant l'Ajuntament per la política restrictiva instaurada per l'alcaldessa Sílvia Orriols
- El govern espanyol ha donat al consistori 20 dies perquè envii un informe exhaustiu sobre la gestió del padró
Unes 200 persones s'han concentrat aquest dissabte davant l'Ajuntament de Ripoll per defensar el dret a l'empadronament i per denunciar que l'equip de govern encapçalat per Sílvia Orriols posa "traves" a les sol·licituds. Darrere pancartes on s'hi podia llegir 'No al racisme' o 'No a la islamofòbia', els manifestants han clamat que "cap persona és il·legal".
“📝 200 persones defensen a Ripoll el dret d'empadronament
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) January 20, 2024
👉 Acusen l'alcaldessa Sílvia Orriols de posar traves per empadronar els nouvinguts | @Olga_Rguez
➕ Info: https://t.co/QIKKCyresI pic.twitter.com/xsvqpyit9g“
El manifest que han llegit durant l'acte remarca que l'empadronament "és un dret no que no es pot posar en dubte ni restringir" perquè és el que permet "accedir als serveis bàsics per viure, conviure i gaudir de benestar". El president de la comunitat musulmana Annour afirma que a Ripoll hi ha famílies que no tenen accés a educació o sanitat tot i complir amb els requisits.
El manifest de la protesta acusa l'alcaldessa d'imposar "directrius autoritàries" per "perjudicar" persones que han hagut d'emigrar dels seus països: "També sabem, i no ens sorprèn, que als fanàtics d'Aliança Catalana els sigui igual que dones, homes i criatures es trobin en una situació de vulnerabilitat per haver fugit de la guerra, la precarietat o la violència".
Manifest de la concentració en defensa de l'empadronament a Ripoll
La concentració, convocada per la societat civil i amb el suport d'alguns partits, ha aplegat unes 200 persones. A les pancartes s'hi podia llegir 'Ripoll antifeixista i antiracista', 'Els racistes a les deixalles' o 'Dret a l'empadronament'. "Avui, veïns i veïnes de Ripoll ens concentrem davant l'Ajuntament per reclamar que es respecti el dret a l'empadronament de totes les persones. Un dret que no es pot posar en dubte ni restringir", ha clamat el manifest.
Els manifestants han assenyalat directament l'alcaldessa de voler "atiar l'odi entre vilatans i vilatanes" assenyalant i "acusant públicament a persones migrades, pobres, joves, entitats i col·lectius com a responsables d'una suposada decadència cívica i moral del poble": "Tot, com a excusa per no rendir comptes a la població sobre la seva nefasta gestió municipal que ja estem patint".
Des de l'entitat Annour, asseguren que l'equip de govern perjudica sobretot la comunitat musulmana i subratlla que tenen comptabilitzades almenys set famílies que es troben en una situació de "vulnerabilitat" perquè no es resol amb celeritat la seva sol·licitud d'empadronament tot i complir amb els requisits. El bloqueig administratiu, denuncien, fa que no puguin portar els fills a l'escola ni tinguin dret a atenció sanitària.
El govern espanyol demana explicacions
El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carles Prieto, ha demanat a l'Ajuntament de Ripoll que en un termini de 20 dies hàbils lliuri un informe sobre la gestió del padró del municipi per comprovar si s'està complint amb la legalitat: "ens preocupa molt, però ens preocupa molt més encara el discurs d'odi, de no voler integrar, el discurs contra la convivència. Les comunitats són cada vegada més diverses i plurals i hem de treballar conjuntament per fer una societat més cohesionada".
“👥 Carlos Prieto @DeleGobCataluna adverteix que no admetrà "actituds xenòfobes" ni a Ripoll ni a cap altre administració | @RTVECatalunya
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) January 19, 2024
➕ Info: https://t.co/K6KfLjArtt pic.twitter.com/DHJM6KADNm“
També la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha anunciat que obrirà una investigació per revisar si s'estan produint irregularitats en els empadronaments d'immigrants als ajuntaments catalans, arran del cas de Ripoll. De fet, ja s'ha dirigit a l'Ajuntament amb la finalitat de determinar què està passant.
Les queixes per problemes en l'empadronament d'immigrants no són noves per a la Sindicatura, que ha informat que, procedents de diversos municipis, el 2022 va rebre 22 denúncies i que l'any passat es van elevar a 74. En concret, les denúncies que, des de 2019, han arribat a la Sindicatura per traves per a empadronar als immigrants es dirigeixen cap als ajuntaments de Martorell, l'Hospitalet de Llobregat, Piera i Barcelona.
El cas de Martorell
Des de 2019 la Sindicatura ha informat haver rebut 27 denúncies per males pràctiques en l'empadronament d'immigrants contra l'Ajuntament de Martorell, que és, "amb diferència", el que concentra més quantitat de queixes. Segons les mateixes fonts, aquest consistori, en mans de Junts per Catalunya amb majòria absoluta, "porta anys sense acceptar i fent cas omís de les resolucions que els enviem". El cas denunciat a Ripoll "ha servit per a reprendre la resta de denúncies i fer un seguiment de males pràctiques en l'empadronament d'immigrants", ha assenyalat la Sindicatura.