L'ideari de l'imprescidible Paco Candel, als 15 anys del seu adéu
- Paco Candel va ser un escriptor i periodista que va descriure com calia acollir la immigració a Catalunya
- Al seu llibre 'Els altres catalans' va retratar una època i en algunes novel·les va incloure autobiografia
- Als 15 anys de la seva mort, recordem la importància de Candel amb els programes de TVE Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La vida del petit Paco Candel, nascut a un llogaret de València el 1925, es repeteix contínuament arreu del món: ell, com milions de criatures, va arribar amb els pares a una altra terra i el van aixoplugar en una casa ben senzilla. Sortosament, es va poder escolaritzar.
Aquest fet, unit a la seva gran capacitat d'observació i anàlisi, cultura i gran amor per l'escriptura, van fer d'ell un clàssic de les nostres lletres, amb una imprescindible vàlua social.
Candel preveu el que pot passar a Catalunya quan comencen a arribar les masses d'immigració d'Espanya als anys 50 i 60. Acollir l'emigrant o rebutjar-lo escriu el futur de la persona, del poble i la mateixa Història.
Reflexions intemporals de meitat del segle XX
L'escriptor i periodista va escriure autobiografia, novel·la, cròniques, obres de teatre i també molts articles de premsa. Té dues obres cabdals per entendre el nostre passat, no pas tan llunyà: 'Donde la ciudad cambia su nombre' i 'Els altres catalans'.
La primera és una novel·la fruit de les pròpies vivències, a les Cases Barates del Port. La novel·la relata com era viure i dir 'llar' a l'indret on es recloïen amb la família, en aquella Barcelona de subsistència que millorava amb la bona voluntat d'un metge o un capellà. Res no és invenció en aquest relat. El llibre fins i tot va aixecar polèmica perquè descriu una situació de pobresa de la qual el règim franquista no volia que es descobrís.
La premsa se'n feia poc ressò, però el 1968 vam poder llegir una carta a La Vanguardia que va sortir a la sèrie documental Cartas en el tiempo. Fa de lector el conegut actor Francesc Garrido.
El segon dels seus llibres imprescindibles és 'Els altres catalans'. Candel analitza el que està passant i redacta un escrit que és d'obligada lectura.
La veu de Paco Candel va ser sempre la de la conciliació, i per això sempre es demanava la seva opinió quan es creuaven nous corrents migratoris o quan algú alçava la veu contra el tracte dels catalans cap als nouvinguts.
Les obres de Paco Candel van fer reflexionar milers de lectors dels anys 50, 60 i 70. Ara continuen sent referent. Salvador Cardús, actual president de la Fundació Paco Candel, ha declarat que cal rellegir Candel perquè la seva veu té una 'potència enorme', era un lluitador antifranquista i actualment és la ultradreta la que es posiciona contra la immigració.
Pel que fa al racisme, Candel opinava que només pot existir per una raó: la por. Ho va explicar al reportatge 'S.O.S. Racisme, Colors', en la celebració a Barcelona de la 'II Festa de la Diversitat', al Palau dels Esports.
Candel, un home de 'clan'
En un vídeo recuperat recentment del nostre arxiu, a la secció Historietes del programa 'Benvinguts', presentat per Guillermina Motta, escoltem Paco Candel explicant nècdotes de la vida dels seus pares al Racó d'Ademús. Ho podeu veure al minut 38'.
