Paco Candel, l'emigrant que es queda
- El lllibre 'Els altres catalans' de Paco Candel fa 50 anys: l'homenatge s'estén a la feina i la passió de l'autor
- La Fundació Privada que du el seu nom impulasa el record i pervivència del pensament per la integració
- TVE Catalunya recupera i posa a l'abast de tothom programes i entrevistes a Candel de l'arxiu històric
La Fundació Privada Paco Candel diu que "té com a missió donar suport a les persones immigrades que vénen a Catalunya en el seu procés d'integració a la societat catalana".
La vida digna dels immigrants i la seva integració a la vida diària en un societat acollidora són l'ideari de Francesc -Paco, com l'anomenava tothom- Candel. Ara fa 50 anys va escriure un llibre que moltíssima gent va llegir, exemplars de l'època romanen a llibreries familars. Molts dels paràgrafs són d'una actualitat colpidora.
“ Els altres catalans fa 50 anys que és a moltes llibreries familars: és d'una actualitat colpidora “
Candel va elaborar el llibre gràcies a la seva gran capacitat d'observació i anàlisi. 'Els altres catalans' parla de la gran immigració que arribà a Catalunya uns anys després de la Guerra Civil. És ara aquest llibret un document històric sobre la immigració a Catalunya. Com ho és l'entrevista que li feu la periodista i escriptora Montserrat Roig i que encapçala aquesta informació.
Són imatges històriques i actuals, com tantes frases de Candel, moltes de les quals pronuncià als estudis o micròfons de de TVE, i que hem reunit.
Candel, sempre amb el poble
Com que d'ell sortia i en volia millorar les condicions de vida, una de les principals preocupacions era el barraquisme. A l'època, Barcelona era un lloc on buscar recer i el recer, sovint, quatre parets de fusta o cartró.
El 1983 Francesc Candel s'asseu un cop més davant les càmeres: és interessant escoltar aquelles reflexions d'ell mateix i dels qui l'acompanyen al col.loqui que presenta i modera Salvador Alsius: són Antonio García, lider sindical; Custodia Moreno, veïna i dirigent veïnal del barri del Carmel, a Barcelona ; i José Carrasco Herrera del PSC.
El 1987, Francesc Candel ja ha estat senador i ha publicat novel.les, contes... Entre els seus llibres sobre la realitat social continua destacant "Els altres catalans" i ja n'ha escrit una segona part, "Encara més sobre els altres catalans". També ha publicat "Los que nunca opinan", "Ser obrero no es ninguna ganga" i "Un charnego en el senado". La política es part important a la seva biografia i en parla amb l'espai Al ritme d'un temps, a TVE en català.
Passen els anys i els seus llibres són llegits i a vegades polèmics. És el cas de "Donde la ciudad pierde su nombre". Un document excepcional és el programa que en cinema deixaren Jaume Serrats Ollé i Jaume Serra per a l'espai "Tal com són" i que TVE a Catalunya emeté al maig del 1983.
Candel és una gran referent i per això el trobem a la 'II festa de la diversitat' al Palau dels Esports de Barcelona, organitzada per SOS Racisme. Una trobada en clau alegre per lluitar contra el racisme i la marginació, el 1994. Són unes breus declaracions les que fa, però l'esdeveniment les emmarca i no volem deixar-les al calaix.
