Núria Gispert, Activista social que porta tota la vida treballant per als més desfavorits
- Activista social que porta tota la vida treballant per als més desfavorits
- Va ser Directora de Cáritas Barcelona i durant dos anys fou presidenta de Cáritas a Espanya
- També ha treballat intensament a l'Ajuntament de Barcelona com a regidora entre 1979 i 1995
L'any passat va rebre la Medalla d'Honor del Parlament i enguany ha estat finalista del Català de l'Any
Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Núria Gispert porta tota la vida treballant per als més desfavorits. Un voluntariat que va començar quan tenia 14 anys. Va ser Directora de Càritas Barcelona i durant dos anys fou presidenta de Càritas a Espanya. També ha estat política, va lluitar contra el franquisme i ha treballat a l'Ajuntament de Barcelona com a regidora entre 1979 i 1995, primer amb el PSUC i després amb el PSC. L'any passat va rebre la Medalla d'Honor del Parlament "una medalla que no és meva, és de tot un equip". Enguany ha estat finalista del Català de l'Any.
““El que veus a casa és el que fas”“
Els inicis del voluntariat
Núria Gispert va començar de molt jove ajudant als més desfavorits: "La meva primera entrada al voluntariat va ser a Can Tunis, a través de l'escola, on feien un voluntariat a partir dels 14 i 15 anys els diumenges a la tarda". Allà ajudava a les monges en una espècie d'escola que tenien al barri i donava cultura general als nens. Uns 14 anys molts diferents als 14 anys dels adolescents actuals. Però per la Núria el voluntariat no era cap penitència "allò ens omplia, ens agradava i ho comentàvem. Per mi va ser molt interessant perquè era l'altra cara de Barcelona".
"La gent ha de conèixer que hi ha dos Barcelones". Molt semblant al que passa avui dia, "hi havia la Barcelona burgesa i la gent que no podia menjar una arengada". "És la situació d'ara però amb la modernitat, molta més cultura i més mitjans".
En aquella època no existia el Tercer Sector, la Núria feia camí. "T'orientes sense saber ben bé el camí".
La importància de l'educació
En les entitats on ha treballat i treballa la Núria és molt important el paper del nen, del voluntari, de l'escola i sobretot dels pares. "L'actitud que tenen els pares en front la vida és molt important. El que veus a casa és el que fas".
“L'actitud que tenen els pares en front la vida és molt important. El que veus a casa és el que fas“
Estan fent els voluntaris i la societat el que haurien de fer els governants? "Una de les ajudes més importants que hi ha en aquests moments és l'Església, Càritas, també la Creu Roja..". Però de l'ajuda, "una columna vertebral és Càritas, si un digués no actuem, hi hauria una revolució".
El pare de la Núria era metge i deixava diners sota el coixí dels malalts perquè poguessin comprar les medicines. La Núria va aprendre molts dels seus pares. "Aquesta humanitat que tenien els meus pares, tant el meu pare com la meva mare, em van donar tota una sèrie de valors".
La política per canviar el món
"Jo aquell món el volia canviar, em sentia molt oprimida, els rics cada vegada es feien més rics i els pobres més pobres, la gent no podia accedir a l'ascensió social". La Núria, a la universitat, va conèixer els líders polítics i s'introdueix a les cèl·lules del PSUC: "Allà programàvem el que havíem de fer perquè la dictadura caigués".
Després va entrar a l'Ajuntament primer amb el PSUC i quan van haver-hi problemes a la formació ho va deixar. "Jo treballo per les persones i per barallar-me no treballo". I Narcís Serra li va demanar que entrés al PSC. "Em va costar molt, perquè el PSUC encara el tinc al cor, però havia aprés molt en quatre anys i em sabia greu tirar-ho a la cloaca". I després d'una trucada del Bisbat va combinar la feina a l'Ajuntament amb la feina a Càritas.
“els polítics han de canviar, s'ha de canviar, el polític ha de conèixer el que passar al carrer“
Actualment per la Núria "els polítics han de canviar, s'ha de canviar, el polític ha de conèixer el que passar al carrer". "No és el mateix un palau, que en el fons és l'Ajuntament, que el menjador d'una casa particular. Al menjador d'una casa particular entra una persona que té un problema i ho explica amb tota tranquil·litat. I de l'altra manera, només el mateix palau ja el retreu d'explicar un problema".
