El Museu de carros i eines del camp: per aprendre d'on venim
- L'avi Rogeli Montalà va fer realitat el seu somni en jubilar-se: recuperar eines i carros del camp, restaurar-los i exposar-los
- La revolució del camp ha anat tan ràpid que ens obliden que no fa tants anys la feina a pagès era manual
Museu de Carros i Eines del Camp
Carretera de Picamoixons. Km 2, Valls -Alt Camp
www.museudecarros.com
Fem cap a l’escola Mare de Déu del Lledó, de Valls. Hi han programat una excursió al Museu de Carros i Eines del Camp. Ens hi afegim i pugem a l’autocar del “cole”.
En Roger, mestre de l’Institut, ens explica què és el que ens trobarem. Just arribar al Museu tenim la primera sorpresa: som a la finca d’en Roger i la seva família.
Mentre els alumnes passen a la sala d’audiovisuals, parlem amb en Roger. Volem conèixer la història d’aquesta col•lecció.
El seu avi Rogeli Montalà va fer realitat el seu somni en jubilar-se: recuperar eines i carros del camp, restaurar-los i exposar-los.
Varen construir noves naus per a poder encabir totes les peces. La feina d’en Rogeli va córrer de boca en boca i molts particulars li portaven eines en saber que estarien ben conservades. Un exemple és la Sala Masaller, on s’exposa la obra vital del ferrer gironí que li va cedir les seves creacions.
A l’hort ens espera en Joan Jauset amb unes quantes eines antigues. Ens recalca la importància del museu: la revolució del camp ha anat tan ràpid que ens obliden que no fa tants anys la feina a pagès era manual. I això si hi havia la sort de comptar amb l’ajut d’uns pocs estris i d’animals!
Per a les persones més grans passejar per les sales d’exposició és tornar a la seva joventut. Joan Padró, que s’ha dedicat a l’elaboració de vi tota la vida, recorda els bocois i els carros amb els que transportaven el vi. Ens ho explica davant unes botes que va cedir a la col•lecció, ja que sabia que així es conservarien. Per en Padró, si es feien malbé desapareixi una part de la nostra història.
Tornem a recordar en Rogeli: fins a l'últim moment va dedicar el seu temps -en cos i ànima- al Museu. I no és feina fàcil: s’han de catalogar les peces i fer un munt de tràmits davant les institucions públiques o privades per a aconseguir permisos.
També coneixem Montserrat , la museòloga de la Generalitat de Catalunya, que el va ajudar en tot aquest procés. Ella el recorda com una persona molt generosa, ja que tota aquesta feinada només la feia per que ho disfrutem tots.
L'excursió s’acaba, els nois juguen al patí de la família Montalà. Hem conegut un museu, el de carros i eines del camp, que és absolutament familiar. L'àvia s’encarrega de les ornamentacions, i en Roger i el seu pare combinen la seva feina amb la del Museu. Perquè com diuen, amb el preu de les entrades en prou feines poden fer la pau.
Museu de Carros i Eines del Camp
Carretera de Picamoixons. Km 2, Valls -Alt Camp
www.museudecarros.com
