Maria Victòria Molins: "M'agradaria morir al carrer"

  • Va escriure la història en què es va basar Camino, guanyadora de 6 Goya
  • És una religiosa de la companyia de Santa Teresa que treballa pel “quart món”
  • Des del barri ajuda a la reinserció, ensenya a nens i acompanya als presos
  • També escriu llibres i col.labora en premsa
  • Cristina Puig va entrevistar Maria Victòria Molins dimecres, 9 de maig, a La 2
alto:309, ancho:'550', flashcontentId:'videoplayer1397347', assetID:'1397347_ca_videos', location:'mmedia', source:'video1397347'
Ampliar imatge27032012maria-victoria-molins-3

JOSEP ECHABURU / TVE

Ampliar imatge27032012maria-victoria-molins-1

JOSEP ECHABURU / TVE

Ampliar imatge27032012maria-victoria-molins-2

JOSEP ECHABURU / TVE

Ampliar imatge27032012maria-victoria-molins

JOSEP ECHABURU / TVE

Ampliar imatge27032012maria-victoria-molins-4

JOSEP ECHABURU / TVE

 Gent de paraula

Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.

Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya

CRISTINA PUIG (GENT DE PARAULA)CRISTINA PUIG (GENT DE PARAULA) 


Maria Victòria Molins és una monja de la companyia Santa Teresa de Jesús, encara que ella prefereix dir que és una religiosa de carrer perquè "el tracte amb Déu m'agrada que passi per la persona humana".

el tracte amb Déu m'agrada que passi per la persona humana 

Fa 26 anys va escriure un llibre sobre l'experiència viscuda amb Alèxia González Barros i d'aquell llibre Javier Fésser en va fer la pel•lícula Camino que va guanyar 6 premis Goya.

si deixes de creure en les persones, aquestes deixen de créixer 

Viu dedicada als altres, a ajudar el que ella anomena "el quart món", aquell que la societat opulenta, diu, ha abandonat a la seva sort.

Cada dia de la seva vida el dedica a la reinserció dels abandonats perquè "si deixes de creure en les persones, aquestes deixen de créixer".


El dia a dia

L'agenda de la Maria Victòria Molins és plena d'activitats dedicada als altres. Els dilluns visita l'escola CINTRA del Raval a fer reforç escolar a nens de famílies desestructurades, per les tardes va al pis d'acollida ajudar malalts de sida.

Els dimarts toca presó i diu "una de els coses que més m'emociona quan vaig a la presó és saber que estan desitjant que arribi".

la meva evangelització no consisteix a parlar de Déu sinó a estimar 

Dimecres escriu a la premsa i a diverses publicacions i visita altres germanes que estan malaltes, dijous es dedica a la labor social i a fer taller de cinema i divendres torna a CINTRA.

Per a la Maria Victòria Molins això és la seva dedicació a Déu "la meva evangelització no consisteix a parlar de Déu sinó a estimar" i té clar que tothom, en un moment o altre de la vida "siguis creient o no, tots tenim necessitat d'alguna cosa espiritual que ens ompli".

Enamorar-se de Déu

"Em vaig fer monja perquè em vaig enamorar de Déu". Aquesta frase, que d'entrada és impactant té una explicació al darrere.

siguis creient o no, tots tenim necessitat d'alguna cosa espiritual que ens ompli 

La Maria Victòria ens confessa que de jove era una noia molt enamoradissa i que un dia, amb 18 anys va llegir que l'amor més verdader, si es volia experimentar de veritat, era només a través de Déu.

I ho va tenir clar. "Si Déu és l'amor verdader, em dedicaré a ell". Dues germanes de la Maria Victòria ja eren monges però el que no s'esperaven a casa és que ella també escollís aquest camí.

No sabia com dir-li al seu pare i va trobar la solució: "vaig aprofitar el viatge en ascensor al primer pis per dir-li al meu pare que volia ser monja". Explica que no va ser gens fàcil ja que "el meu pare demanava a Déu cada dia que s'emportés tots els seus fills menys a mi".

De monja a 'religiosa de carrer'

Un viatge a Nicaragua va canviar la seva visió de la vida i les coses perquè es va adonar que al Tercer Món, tot i no tenir res, tenen molts valors religiosos.

aquí els pobres estan a les entrades de les esglésies, no a dins 

En canvi "aquí els pobres estan a les entrades de les esglésies, no a dins".

Això va provocar un canvi de mentalitat i va decidir treure's l'hàbit i sortir al carrer a ajudar al "quart món que la societat opulenta ha oblidat". Per això diu "m'agradaria morir al carrer i que dir-li a Déu, mira tot el que he fet per tu".

el celibat té sentit només si tu vols dedicar-te a estimar a tots amb una llibertat d'esperit molt gran 

Sobre el celibat té clara una premissa "el celibat té sentit només si tu vols dedicar-te a estimar a tots amb una llibertat d'esperit molt gran" però "si veus el celibat com una renúncia no té sentit".

Per a ella no ho és i ho argumenta "la diferència entre la meva germana que està casada amb un home i jo és que jo renuncio a tots els homes i ella a tots menys un".

'Camino'

Fa 26 anys Maria Victòria Molins va escriure un llibre sobre la nena Alexia González Barros, d'una família de l'Opus i la seva maduresa i força a l'afrontar una malaltia que la va portar a la mort i que ella va viure com un desig de Déu.

molta gent em diu que no entén com puc ser amiga d'un ateu 

D'aquell llibre, que poc s'imaginava la Victòria que tingués aquella repercussió, Javier Fésser en va fer la pel•lícula "Camino" que l'any 2008 va obtenir 6 premis Goya. "Quan vaig veure la pel•lícula em vaig emocionar molt, la vaig haver de veure dues vegades" explica i afegeix que actualment la uneix una bona amistat amb Javier Fésser encara que "molta gent em diu que no entén com puc ser amiga d'un ateu" conclou.

 

Comentaris

Espacio reservado para promoción
cid:40470