Enlaces accesibilidad

Jordi Pujol, ex President de la Generalitat: "No sé si tot el què he fet ho he fet pou bé"

  • Cristina Puig entrevista l'ex president de la Generalitat Jordi Pujol amb un repte important: no parlar de política
  • La periodista intentarà descobrir la faceta més íntima i privada de qui durant 23 anys va presidir Catalunya.

Així, temes com l'amor, les amistats, les coses que més l'amoïnen, la vellesa, les seves armes de seducció, si l'avi que és ha compensat el pare que, per compromisos amb la política, no va poder ser, els gustos musicals... en definitiva, el dia a dia allunyat de la primera línia de la política.

Per
Gent de paraula - Jordi Pujol

Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.

Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.

La realització és de Sergi Castelar amb el suport dels Servis Informatius i de Producció de TVE Catalunya.

El darrer convidat de l'any de Gent de paraula és l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Amb ell hem deixat de banda la seva gran passió, la política, i hem parlat de la persona, de l'home que hi ha al darrere la figura institucional que ha presidit Catalunya durant 23 anys. Hem parlat de sentiments, d'emocions, de família, de mestres i de futbol i Pep Guardiola.

"No sé si tot el què he fet ho he fet pou bé"

El President Pujol no és mass amic de parlar de la seva vida privada tot i això confessa que sempre ha estat un home d'emocionar-se "fins i tot massa, de vegades". De fet, tot i formar part d'una generació en la qual no estava massa ben vist que els homes ploressin i s'emocionessin admet que "quan veig un home que plora fàcilment, l'admiro perquè penso que té la sensibilitat a for de pell".

"quan veig un home que plora fàcilment, l'admiro perquè penso que té la sensibilitat a for de pell".

La figura del pare és reconeguda com a mestre i afirma que "el record del pare és una de les coses que m'emociona en aquesta vida". Explica que quan el van fer fill il.lustre de Darnius, d'on era el pare, no va poder acabar el discurs perquè "em vaig posar a plorar com una magdalena". Tot i que no va ser un fill conflictiu, va ser bon estudiant, reconeix que hauria hagut de fer més cas en algunes coses que li deia el pare "El pare va ser un bon mestre però jo no sempre vaig fer un bon ús dels seus ensenyaments".

"El pare va ser un bon mestre però jo no sempre vaig fer un bon ús dels seus ensenyaments".

Confessa que una de les preocupacions que sempre l'acompanya és saber que "la meva passió per Catalunya ha perjudicat la meva dedicació a la dona, els pares, els fills, la germana.. la família".

Parlem de la importància per a la seva carrera política el fet d'haver tingut una dona al costat com Marta Ferrusola que va haver d'acceptar que Catalunya passaria per davant de la família més d'una vegada. Recalca la seva bellesa "de la Marta me'n vaig enamorar, sobretot del seu físic, i això que em va donar carabasses". Repassem fotografies de parella, del casament i de la famosa esquiada a La Molina per fer content el sogre quan Jordi Pujol no havia esquiat en la vida.

Entrem en el terreny del personatge públic i de si això ha provocat que li hagin sortit amics de sota les pedres "Suposo que em deuen haver fet la pilota, però tampoc excessivament perquè no m'agrada i crec que m'ho notaven". I això l'ha fet més desconfiat? i no sap què respondre. "En aquesta vida si no fas confiança, no s'avança". Tot i les traicions que hagi pogut viure no és rancuniós "Jo sempre he cregut que sobre el ressentiment no es construeix. Superar-lo no és només una virtut, és una necessitat".

Admet que no està segur de sí mateix com ningú i que per tant, "no sé si tot el què ha fet ho ha fet prou bé, o si ho ha fet amb l'esperit absolutament pur i net o amb un punt d'orgull i vanitat".

És un home reservat que admet tenir amics "tinc amics però no sóc d'explicar-los secrets". De fet es confessa massa reservat en les seves coses íntimes i personals però en canvi, diu, ho compensa abocant-se en la gent.

"Catalunya m'ha tret temps per fer coses com ara més esport o dedicar més temps i esforç a la música". I parlem de futbol i el Barça que sembla que sigui l'única cosa que ens dóna alegries avui dia. Quan li comentem que molta gent voldria veure Pep Guardiola com a president de Catalunya afirma "Si en Guardiola vol arribar mai a ser president de la Generalitat, s'ho haurà de pensar bé. Una cosa és el futbol i l'altra la política". Li reconeix la seva capacitat de lideratge i parla de la importàcia de tenir caràcter si es vol ocupar aquest càrrec "però s'hi haurà de posar aviat perquè tenim president per a molt temps espero".

"Catalunya m'ha tret temps per fer coses com ara més esport o dedicar més temps i esforç a la música".

Tot i confessar-se poc melomen acabem amb música, amb la versió que Salvador Escamilla va fer dels temes "Tonight" i "Maria" del musical West Side Story, fins i tot d'atreveix a taralejar-la una mica... I amb un desig de Bon Nadal conclou "I feliç any perquè el món no s'acaba el 2012".