
Maruja Torres viu amb la mateixa intensitat la literatura i el periodismeJOSEP ECHABURU / tve

Cristina Puig parla amb Maruja Torres de les seves dos grans passions, sempre amb la ploma a la màJOSEP ECHABURU / tve

Parlem precisament de com està vivint les revolucions del món àrab, la caiguda i mort de Gadaffi, la política espanyola... analitzem amb ella els resultats del 20-N i en el terreny literari, repassem la seva trajectòria com a novel.lista amb motiu de la publicació de "Fàcil de matar".JOSEP ECHABURU / tve
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa. Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. La realització és de Sergi Castelar amb el suport dels Servis Informatius i de Producció de TVE Catalunya.
CRISTINA PUIG (GENT DE PARAULA)
Maruja Torres, 46 anys dedicats al món del periodisme. Columnista, reportera de guerra, escriptora premiada (entre ells, el Planeta i el Nadal).
m'agrada el perill i avui dia, Espanya està més perillosa que el Líban
En paraules seves "una nena del Raval convertida en senyora de l'Eixample" i a meitat d'aquest camí, molts anys d'amor i passió pel Líban.
Fent ús de la fina ironia que sempre la caracteritza, ens confessa que ha decidit deixar aquest país i tornar "perquè m'agrada el perill i avui dia, Espanya està més perillosa que el Líban".
Sobre els resultats del 20-N, no amaga el seu disgust per la victòria del PP però admet que "tot i que els socialistes tenien bones intencions, ho han fet molt malament".
periodistes i polítics no haurien de ser amics
Per això ha decidit donar el seu suport a IC-V, que juntament amb IU, s'ha convertit en la quarta força política al Congrés.
Parlem de les campanyes electorals i recordem l'etapa en que ella n'havia cobert moltes mai però, dins de l'autobús de campanya, per no patir diu, la síndrome d'Estocolm.
Creu que "periodistes i polítics no haurien de ser amics".
parella estable significa periodisme inestable
Sobre el fet de no tenir parella estable, una cosa que ha estat volguda i buscada admet que "parella estable significa periodisme inestable" i que "cap baralla matrimonial et compensa d'una bona guerra perduda".
Comentem la situació actual de la professió periodística, molt precària segons la Maruja i lamenta els sous tan baixos que s'estan pagant a "periodistes que ja passen dels 30 que acabaran morint com a becaris". Tot i això afirma "cobris el que cobris, tens la responsabilitat de treballar com si valguessis 10.000 eurus".
periodistes que ja passen dels 30 acabaran morint com a becaris
Maruja Torres és molt crítica amb alguns dels caps que ha tingut al llarg de la seva carrera periodística però admet que li ha esta molt útil a la seva vida. De fet ens confessa que no és una dona fàcil de manar. "Els bons periodistes que he conegut i han acabat de jefes, han acabat també de ser periodistes".
Evidentment dediquem uns minuts a parlar de la màgia de Beirut, la ciutat que l'ha captivada durant anys i que defineix com "Beirut és l'encant dels països que formen frontissa entre dos mons que han tingut una existència torturada".