Enlaces accesibilidad

Una Diada Nacional reivindicativa

Por
Arxiu TVE Catalunya - Diada Nacional de Catalunya del 1976

L'11 de setembre de 1714, després de diferents mesos d'assetjament, la ciutat de Barcelona va caure davant les tropes borbòniques durant la guerra de Successió Espanyola. Catalunya que, fins llavors, havia estat una nació sobirana, va perdre totes les seves llibertats nacionals. Es va prohibir qualsevol manifestació de la llengua i la cultura i es van suprimir totes les institucions catalanes.

Ha plogut molt des de llavors, i Catalunya ha tingut fases de més quota d'autogovern i d'altres de dependència absoluta del poder central. Per això, des de la fi del franquisme, els catalans celebren l'11 de setembre per defensar i recordar les peculiaritats del país. Així, el 1r any després del franquisme, el 1976, Sant Boi de Llobregat va acollir, sota el lema "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" la 1ra gran manifestació post-dictadura en un ambient unitari, massiu, festiu i reivindicatiu.

Però fou l'any següent quan més d'un milió de persones omplien els carrers de la ciutat de Barcelona per celebrar l'11 de setembre i la instauració de la Generalitat provisional. El llavors president del govern central, Adolfo Suárez, es va donar compte de la necessitat de dotar d'autogovern algunes zones de l'Estat, com en aquest cas Catalunya.

Després de la "manifestació del milió", la Diada Nacional ha tingut moments de tot i s'ha debatut entre la necessitat , alguns anys, de reivindicar i, altres anys, de festajar-la pels èxits d'autogovern assolits.

Darrerament, i en portem dos, les sentències judicials han marcat el tarannà de la festa. L'any passat es va celebrar després de la sentència que retallava alguns aspectes importants de l'Estatut i, per tant, fou un clam contra la decissió judicial i en demanda de més autogovern.

Enguany. 11 de setembre de 2011. Torna a tocar Diada Nacional de Catalunya reivindicativa. La recent decisió de fer del castellà a l'igual que és el català llengua vehicular a l'ensenyament escolar ha tornat a encendre més el sentiment nacionalista que veu en la decisió un nou atac a la llengua i cultura de la nostra nació.