Qui no ha escoltat aquesta expressió? És un comiat adreçat a algú o a alguna cosa que no sap greu que se'n vagi o que es perdi.
Amb aquest vers definia Joan Oliver al seu Bestiari la zebra: sempre vestida de ratlles, mai no se les treu.... La paraula brama ens ajuda a expressar allò popular arran d'un fet, una notícia o un rumor. Com ens recorda el diccionari, la poden utilitzar per dir "córrer la veu, la notícia, ésser dit..." Una segona acepció és "en brama de", que significa "tenir reputació de", com ara "tenir brama de santa". Finalment, la brama també és l'escuma de la llet
Sovint no sabem com dir-ne d'un moble o d'un estri atrotinat i inútil. Un mot molt correcte en aquest cas és andròmina. I també se'n diuen andròmines dels embolics o les males arts.
És un mot d'origen incert, una possible deformació del nom grec Andròmeda, protagonista d'una història mitològica que, de tan fantàstica, es degué prendre com a prototip de faula o embolic, explica el diccionari.
Desar vol dir deixar un objecte al seu lloc. És doncs una paraula més idònia que no pas "guardar" o "endreçar", fins i tot.
Aquesta paraula molts barcelonins la recorden de la seva infantesa... Sembla que tothom l'ha canviada per 'cantonada'. Ve del francès chanfrein, que és un terme arquitectònic per definir el que es talla en aquesta forma. L'Eixample és ple de xamfrans, hi quedem?