La migració impulsarà el creixement de població a Catalunya fins al 2034
- L’Idescat preveu que la migració compensarà la baixa natalitat i l’envelliment, fent créixer la població a 8 de cada 10 municipis catalans.
- Calafell espera augmentar un 24% la població, mentre a Badia del Vallès perdrà un 3% d'habitants
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Amb les darreres projeccions de població de l’IDESCAT (2024–2034) sobre la taula, queda clar que la migració serà el factor clau per al creixement demogràfic a Catalunya. Segons l’escenari mitjà, el 97% dels municipis tindran un saldo migratori positiu, mentre que només el 9% registraran més naixements que defuncions.
Això significa que vuit de cada deu municipis catalans guanyaran població en la pròxima dècada, especialment a comarques com el Barcelonès, el Maresme, el Garraf, el Gironès o el Baix Penedès, on tots els municipis creixeran. En canvi, zones com l’Alt Urgell o la Terra Alta veuran com només una minoria dels seus municipis augmenten en habitants.
Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius serien Cunit (27,8%), Calafell (23,7%) i Llagostera (22,5%). A l’altre extrem, Badia del Vallès (−3,1%), La Llagosta (−2,9%) i La Sénia (−1,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població.
Envelliment progressiu
Aquest escenari es dona en un context marcat per la baixa natalitat, l’envelliment progressiu i les creixents dificultats d’accés a l’habitatge. El percentatge de població major de 65 anys augmentarà a 888 municipis (9 de cada 10), mentre que la població infantil (0–15 anys) disminuirà a 722 municipis (3 de cada 4)
Segons experts com Arlinda García, professora de Geografia a la UB, la migració internacional serà el principal mecanisme per equilibrar el descens de naixements i garantir el relleu generacional a Catalunya.
En definitiva, el creixement poblacional a Catalunya dependrà en gran mesura de la capacitat d’atraure i integrar nous residents, en un entorn que exigeix polítiques actives d’habitatge, serveis socials i planificació territorial per fer front als canvis demogràfics que ja s’estan produint.
Els fenòmens de Calafell, Badia del Vallès i Salt
Municipis com Calafell exemplifiquen aquest creixement previst a partir de la migració, amb una esperança d'increment del 24% en la població. Tot i això, la presència de persones no empadronades tensiona els serveis públics. La primera tinenta d’alcalde, Helena Rubio, destaca que la població real és encara més gran, perquè hi ha molta gent vivint a les segones residències sense estar-hi empadronada.
En canvi, localitats com Badia del Vallès perdran habitants. Amb 13.000 habitants, perdrà un 3,4% de la població el 2034. L’alcalde, Josep Martínez, ho atribueix a l’envelliment del veïnat, la manca d'expectatives professionals entre el jovent i les dificultats per adquirir un habitatge en règim protegit, que demoren l’arribada de nous residents.
Altres municipis com Salt es convertiran en punts clau de renovació demogràfica, amb una població jove creixent i una baixa proporció de majors de 65 anys. També s'hi suma un creixent nombre de veïns de Girona que busquen alternatives residencials més barates a la perifèria de la ciutat, tal com ho explica el tinent d'alcalde de territori de Salt, Àlex Barceló.
