La comunitat gitana demana més visibilitat i trencar els estigmes que arrosseguen
- En el Dia Internacional del Poble Gitano, defensen la necessitat de donar a conèixer la seva història
- Susana Martínez Heredia, primera diputada gitana del Parlament, assegura que "el que fa més mal és la invisibilitat"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La comunitat gitana continua arrossegant prejudicis, estigmes i tòpics contra què intenten lluitar. En el Dia Internacional del Poble Gitano, la comunitat reclama més visibilitat i trencar amb els tòpics com ara que no volen integrar-se en la societat o que no volen estudiar.
A més, defensen la necessitat de donar a conèixer la seva història. Per commemorar aquesta diada, des del Govern de la Generalitat han preparat un documental, dues exposicions i diferents actes institucionals durant una setmana per reivindicar el poble i la cultura romanís.
Susana Martínez, primera diputada gitana del Parlament
Susana Martínez Heredia és la primera diputada gitana del Parlament de Catalunya, un fet que atribueix a què la participació directa dels gitanos en la política "encara no s'ha desenvolupat amb la normalitat" que voldrien.
En una entrevista al Cafè d'Idees amb Gemma Nierga, assegura que formar part de la política és una "gran oportunitat de representar la societat" i fa una crida a trencar els tòpics que encara recauen sobre la comunitat. "L'antigitanisme continua encara malauradament present", ha dit.
"El que fa més mal és la invisibilitat. Hi ha altres forces polítiques que volen reforçar els tòpics", diu la diputada del PSC. I alça la veu pel poble gitano: "Portem 600 anys contribuint a aquesta terra. És el dia de celebració, però també pel reconeixement". I destaca que el masclisme, un dels estigmes sobre la comunitat, és present a tota la societat.
En aquest sentit, en el dia en què es compleixen 600 anys de l'arribada d'aquesta comunitat a Espanya, exigeixen més reconeixements i drets per part de l'administració. Les associacions reclamen la creació d'una llei integral per al reconeixement, igualtat i promoció del poble gitano.
“🏛️ Entitats gitanes reclamen des del Parlament que se'ls reconegui institucionalment i es combati l'antigitanisme | @RTVECatalunya pic.twitter.com/hzcMqJX4Iw“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) April 8, 2025
Una reivindicació que s'ha traslladat aquest dimarts a la celebració al Congrés dels Diputats d'aquests sis segles de presència gitana. Carmen Santiago, membre del Consell Estatal del Poble Gitano, demana un millor tractament des dels mitjans de comunicació.
L'exemple de l'Isaac Serra
Un dels prejudicis de la societat sobre el poble gitano és que no volen estudiar. Una idea amb què volen trencar. De fet, l'Isaac Serra es van graduar en Treball Social a la Universitat de Lleida el curs passat als 36 anys.
“*⃣ Dia del Poble Gitano | Isaac Serra Pubill es va graduar en Treball Social als 36 anys, anys després d'abandonar l'ESO | @lourdesballarin pic.twitter.com/7EbcV8YJMf“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) April 8, 2025
Es va animar a tornar a estudiar anys després d'haver abandonat l'ESO. Ara treballa de conserge al centre cívic del barri de La Mariola. Té clar que els estudis són determinants.
Just al mateix centre han obert una exposició coincidint amb el Dia del Poble Gitano. És un recull sobre els 600 anys de la seva història a la península i alguns dels seus referents més reeixits en política, cultura o esports.
