131 municipis catalans s'afegeixen a la llista de zones tensionades
- En total són 271 localitats on s'aplicarà el topall dels preus, una ampliació que afecta el 90% de la població
- El Govern espera ara que el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana doni llum verda i la mesura entri en vigor com a molt en tres mesos
El govern de la Generalitat ha decidit afegir més municipis a la llista de zones tensionades, des que el 16 de març comences a aplicar-se el topall del preu del lloguer a 140 localitats. Segons ha anunciat la consellera de Territori, Ester Capella, seran 131 pobles més i s'han iniciat els tràmits, tot a l'espera que el Ministeri doni llum verda.
En total, Catalunya comptarà amb 271 localitats, on es limitarà el preu del lloguer, cobrint-se així una zona on viuen més de 7 milions de persones, el 90% de la població. Per tant, també s'inclouen municipis com Cadaqués, Begur, Calafell, Altafulla o Vielha, on ara per ara, els estiuejants dificulten les possibilitats dels veïns de la zona.
Municipis declarats àrees tensionades.
Des de Territori confien que aquesta mesura sigui efectiva cap al mes de juliol. Asseguren que respon als canvis del mercat de l'habitatge i a la tendència alcista del preu del lloguer experimentat els últims mesos, que fins i tot ha fet que molts inquilins hagin de destinar almenys un 30% del sou a pagar el pis. Catalunya és fins al dia d'avui l'única comunitat autònoma que ha demanat aplicar la mesura.
El Sindicat de Llogateres ha celebrat la decisió i ha reclamat celeritat al govern espanyol per aprovar aquestes noves àrees tensionades: "Esperem que aquesta vegada no trigui mig any a aprovar-ho". El portaveu de l'organització, Enric Aragonès, recorda que la Llei d'Habitatge estipula que s'hi hauria de fer efectiu en un màxim de tres mesos.
A qui afecta?
La mesura s'aplica a tots els municipis amb població superior als 2.000 habitants i, per tant, un total de 271. Quan el propietari sigui un gran tenidor, és a dir, aquell que tingui cinc o més immobles, el lloguer no podrà ser superior al que marca l'índex de referència. I, per a nous contractes no es podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys.
En canvi, són exclosos, els que tenen contractes de locals, lloguer de temporada, d'arrendament d'habitacions i els pisos turístics. Tampoc s'hi veuen obligats els propietaris que hagin fet grans rehabilitacions en els últims dos anys, obres d'accessibilitat o millores que generin un estalvi energètic del 30% on, en aquest cas, sí que es podrà aplicar un augment dels preus en un 10%.
L’oferta es redueix un 13%
El portal immobiliari Idealista ha fet públic un estudi sobre el mercat de l'habitatge a Catalunya que alerta que el parc d'habitatges de lloguer disponible ha caigut un 13% des de l'entrada en vigor de la norma.
L’informe precisa que la caiguda s’ha estès per les capitals de les quatre demarcacions, a Girona el nombre de pisos s’ha rebaixat un 21%, a Tarragona un 16%, a Barcelona un 14% i a Lleida un 9%. Afirma, però, que les rendes han crescut un 4,3%.
Un índex homologable
El Govern de la Generalitat va enviar a principis de mes un requeriment al ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, on demanava combinar l'índex català i l'espanyol, per tal que sigui més homologable i eficient per a la zona on s'aplica.
De fet, la consellera de Territori, Ester Capella, va amenaçar que, si l'Estat no respon en el termini d’un mes, portarà el cas als tribunals, pel qual obriria un procés contenciós administratiu a l’Audiència Nacional.
