Narcís Prat: "Està tothom molt espantat amb la sequera"
- El catedràtic emèrit d'ecologia de la UB explica per què "en gran part" la sequera és culpa del canvi climàtic, com debat el Parlament aquest dimarts
- L'expert alerta de l'acceleració dels processos, després que l'any passat hagi superat les previsions
Narcís Prat, catedràtic emèrit d'ecologia de la UB, explica que "en gran part" la sequera és culpa del canvi climàtic, els dos temes que lliga el ple monogràfic del Parlament de Catalunya aquest dimarts. L'expert ha detallat que la zona del Mediterrani serà la més afectada per la sequera perquè "hi ha un canvi en el sistema atmosfèric". "En pujar la temperatura, canvien moltes coses. I la pujada de la temperatura és degut a gasos d'efecte hivernacle, això no es pot discutir", ha reivindicat.
"Després hi ha un tema de decisions de gestió que no es va prendre en el seu moment", ha dit. En aquest sentit, ha criticat que el Govern de la Generalitat descartés invertir en infraestructures de gestió de l'aigua entre 2009 i 2017: "Va decidir que l'ACA tornés els diners i no fes inversions. No es va posar les piles". Si s'hagués seguit el pla de 2009, estarien fetes les dessalinitzadores de la Tordera i de Foix, però el Govern ho va descartar: "Va decidir que ja havia plogut i que, com que el tripartit era dolent, tot era dolent".
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, lamenta que tot plegat ja s'ha advertit "durant molts anys" i ja es veia a venir. En aquest sentit, lamenta que els mitjans de comunicació i els polítics no parlin suficient de l'emergència climàtica, que "passen desapercebuts" perquè "no s'ho acaben de creure". "La gent no vol sentir males notícies", creu PRat qui lamentant que "hi ha una pressió molt gran arreu del món per desprestigiar als científics".
Quins són els pronòstics de futur?
Pel que fa a les previsions a futur, Prat remarca que hi ha "molta incertesa" sobre quant poden durar les sequeres, recordant que a Austràlia arriben a "megasequeres" de 10 anys. "Aquest 2023 ha sigut terrible. Han passat coses que haurien d'haver passat d'aquí a 5 o 10 anys. Està tothom molt espantat", ha alertat sobre el pensament dels experts i la gravetat de la situació.
“Les prediccions no són bones. Hem de fer alguna cosa“
"Els pronòstics que es fan pel 2024 val més que no els expliquem", ha advertit sobre l'acceleració dels processos, després que l'any passat hagi superat les previsions. "Fins ara teníem un gran aliat que és el mar", remarca Prat, i absorbia una gran quantitat de la radiació, però tot plegat està canviant i el mar no pot absorbir tanta calor, per la qual cosa queda a l'atmosfera. "És un procés que s'ha anat accelerant i sembla que tot vagi molt de pressa. Les prediccions no són bones. Hem de fer alguna cosa", ha sostingut.
La previsió del 2024 també és incerta, ja que "els models que sempre s'havien fet servir no funcionen", per bé que la situació no sembla positiva. També demana que s'exigeixi a les institucions que actuïn davant tot plegat: "Hi ha molts ajuntaments que diuen que les actuacions les facin els del costat".
S'està començant a actuar?
Per tallar amb la dinàmica i les prediccions, el catedràtic creu que els gasos hivernacle s'haurien de reduir de forma molt gran. Insisteix que "tothom ha de fer la seva feina", cadascú a casa seva, i demana "fugir de la globalització en general". "És un sistema de negoci molt gran que afavoreix només a uns pocs. Tot el que fem nosaltres per afavorir localment, estalviem gran quantitat d'energia", ha dit reivindicant no mirar només el preu a l'hora de comprar productes o aliments, així com agafar vols d'avió perquè siguin barats. "És difícil. Jo no soc optimista", ha admès.
Quines infraestructures calen?
Prat també defensa que cal replantejar les infraestructures de cara al futur: abans teníem un cicle obert, però ara no es poden fer més envasaments ni transvasaments. "En comptes d'un cicle, hem de fer un flux", ha reivindicat, apostat per l'estalvi, i la regeneració d'aigua. "S'ha acabat la barra lliure i, per tant, reutilitzem més. Es tracta de buscar aigua per tot arreu", ha dit.
Dessalinitzadores portàtils, una bona opció?
Per avançar-se a les actuacions que pugui fer el Govern, els hotelers de Lloret de Mar compraran una dessaladora mòbil per omplir piscines en plena temporada turística, i destinaran l'excedent a garantir l'aigua de boca. "Fins que es facin aquestes infraestructures, que són 2-3 anys, entrem en l'època de la desesperació i a veure què puc fer. És absentant dolent perquè tothom anirà una mica a la seva", ha lamentat.
L'expert creu que és una bona opció, però cal mirar dos paràmetres. D'una banda, que gasta molta energia, i caldria exigir que es posessin plaques solars com a contrapartida, ha apuntat a tall d'exemple. D'altra banda, que per cada litre d'aigua dessalinitzada, es fa un litre d'aigua plena de sal, que "no es pot tirar qualsevol manera", adverteix sobre l'impacte ambiental que podria tenir. "Les coses s'han de fer ben fetes", afegeix.
El primer sector té futur?
Tot i aquest context de canvi climàtic i sequera, el catedràtic creu que el sector primari té futur, però "un altre tipus d'agricultura" i "s'ha d'adequar". Per exemple, ha remarcat que l'agricultura de la plana d'Urgell depèn de la neu que s'acumula a les muntanyes i que "s'acaba", mentre els grans canals que ara porten molta aigua també n'acabaran portant menys. "Això s'ha de discutir, és un problema social molt important", ha insistit, assenyalant que "no sembla que estiguin preocupats". "Aquest departament que tenim de tot, és més un Departament d'Agricultura, i una mica de tot", ha etzibat.
