100 anys del naixement del polític i economista Ramon Trias Fargas
- Ramon Trias Fargas protagonitza una entrevista inèdita enregistrada per TVE Catalunya que recuperem en el seu centenari
- Als 100 anys del seu naixement, recordem aquest polític i economista catalanista i apassionat per la seva família
- Trias Fargas tenia clar que Catalunya podia ser una nació econòmicament independent dins una Europa de les Nacions
'Ramon Trias Fargas, compromís amb el país' és el lema que commemora enguany els 100 anys del naixement del polític i economista i que va ocupar el càrrec de conseller d’Economia en diferents etapes. També va ser senador, diputat i primer president de Convergència Democràtica de Catalunya. Recuperem una entrevista inèdita enregistrada quan era diputat al Congrés per Barcelona.
Passió per la política
Per a Ramon Trias Fargas (1922-1989) la política era una afició i professió que l'absorbien tant que li costava desempallegar-se'n per, per exemple, posar-se a escriure. Tenia el desig de redactar un llibre que expliqués la història de la família. I anava al passat, fins a la Primera Guerra Carlina.
L'avi de Trias Fargas havia estat fundador de La Lliga. Ell mateix, a conseqüència de la Guerra Civil, va haver de viure amb els seus pares a l'exili, a Colòmbia, Suïssa, els Estats Units i Anglaterra. Seguir les passes dels familiars l'il·lusionava per tal de poder escriure l'evolució de la història de Barcelona i de Catalunya.
Conegut per les seves idees catalanistes, Trias Fargas havia fet unes declaracions explicant que Catalunya podia ser econòmicament independent. En l'entrevista detalla com es podria aconseguir una renda per capita més alta i una balança de pagaments equilibrada. Turisme i indústria eren per ell dos puntals i reivindicava el paper de les nacions-estat europees.
En aquesta entrevista inèdita que recuperem en fer 100 anys del naixement del polític, Trias també conta l'anècdota del seu 'títol d'Oxford'. En realitat era llicenciat per Bogotà i Chicago, i catedràtic per València i Barcelona. Però el 'titol' que el feia somriure en evocar-ho era el certificat de matrimoni, això sí, de la ciutat anglesa, de quan es va casar amb Montserrat Trueta. Filla del doctor Josep Trueta i Raspall, va compartir també amb els pares l'exili a Anglaterra.
Quan no feia de polític, Trias Fargas treballava d'assessor fiscal. El que més greu li sabia, confessa a l'entrevista, era no haver dedicat prou temps als fills. Per a aquesta conversa, Trias Fargas ens va obrir casa seva per contestar qüestions que anaven més enllà de la seva carrera.
La Fundació Catalana Síndrome de Down
El centenari dedicat a qui va ser conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya posa èmfasi en el seu vessant més humà. L'actual Departament d'Economia i Hisenda ha destaca en diverses ocasions com la seva tasca pública 'va representar en la millora en l’impuls dels drets socials'.
El fill petit de Trias i Montserrat Trueta, Andy Trias, té la síndrome de Down. Ell mateix ha escrit llibres sobre la seva afecció i n'ha parlat sovint en entrevistes. El seu naixement, lluny de delimitar el fet a la llar, va esperonar profundament matrimoni. El polític va treballar per la integració i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. Aconseguí finalment l'aprovació de la LISMI, la Llei d’Integració Social del Minusvàlid el 1982, i dos anys més tard, amb la seva esposa, van crear la Fundació Catalana Síndrome de Down.
Conseller i candidat a alcalde
Com a conseller d'Economia, l'any 1980 va presidir la Comissió de Valoració dels traspassos a la Generalitat, en un any en què el govern feia equilibris amb els pressupostos del 1979 prorrogats.
Del programa de Joaquim Maria Puyal Vostè pregunta del 1982 només se'n conserva un fragment breu. Ramon Trias comença parlant de la felicitat i de com cadascú, segons les seves circumstàncies, pot aconseguir una certa felicitat. També es mostrava en contra de la publicitat a la televisió. Igualment, justificava la seva dedicació als afers socials destacant que 'un país civilitzat és el que defensa les persones que no defensa ningú'.
Ramon Trias Fargas va deixar clar en diverses ocasions que considerava les democràcies anglesa i nord-americana un bon exemple de gestió en molts sentits. El 1983, com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona, va ser escollit candidat a l'alcaldia per CiU, tot i que no va guanyar. No li agradava que es digués que el seu viatge havia estat 'electoralista'.
En un sol any, el 1987, Ramon Trias participà a dos debats de TVE Catalunya com a polític professional. Al mes de març, en un sobre la credibilitat de la classe política, i a punt de començar la campanya per a les eleccions municipals, Trias reconeixia que la gent del carrer se sentia descontenta dels polítics, però deia que encara no s'havia descobert cap altra manera millor de governar que la democràcia representativa, tot i els seus errors. El conseller analitzava perquè els polítics no poden complir les seves promeses.
En segon debat, 'Polítics sense feina', al juliol, es preguntava 'què fan els polítics quan no surten escollits a les eleccions?'. Ramon Trias Fargas va defensar l'experiència en política i el valor dels polítics professionals com a persones dedicades íntegrament a l'ofici.