Humans del futur: viure amb un xip implantat al cos
- Parlem amb persones que s'han implantat tecnologia al cos per ampliar les seves possibilitats
- Implantar tecnologia al nostre cos impolica un debat ètic i moral sobre el transhumanisme
- No et perdis els programes complets d'En Línia per a descobrir més temes que t'interessen
No es tracta d’una utopia futurista ni de ciència-ficció. A Catalunya hi ha una desena de persones que porten incorporat al cos un implant intel·ligent per millorar les seves capacitats físiques. Però a Suècia ja n’hi ha 5.000 que duen un dispositiu sota la pell de la mà que els permet pujar al tren o entrar a l’oficina.
És una tendència a l’alça que situa als humans una mica més a prop de les màquines. Incorporar tecnologia al nostre cos és, per uns, un debat ètic i moral, i per d’altres, una manera d’entendre la vida.
Un implant per sentir el moviment de la Terra
Aquest és el cas de la Moon Ribas. Ella és ballarina i durant set anys ha portat un dispositiu als peus que li permetia percebre els moviments sísmics de la terra. És a dir, que cada vegada que es produïa una activitat sísmica a qualsevol indret del món, ella sentia una vibració al peu d’una intensitat variable en funció de l’escala del terratrèmol. Aquesta informació li arribava a través de connectivitat a Internet.
Com ella mateixa ens explica, en el seu cas aquesta unió entre el cos i la tecnologia tenia una motivació artística. Quan ella estudiava coreografia es va adonar que només treballava amb el seu cos i l’espai, i la curiositat la va dur a començar una recerca per poder incorporar-hi altres moviments més enllà dels humans. Això la va portar a voler experimentar amb el moviment de la Terra.
Actualment la Moon Ribas ja no porta els implants, però valora quina serà la seva propera modificació tecnològica. En un futur pròxim, li agradaria incorporar als seus sentits quelcom que la vinculés amb l’aigua i els mars.
Un xip a la mà amb infinites possibilitats
La Moon Ribas va utilitzar aquest implant per crear les seves peces escèniques, però les aplicacions d'aquests dispositius són infinites. Algunes d’elles s’han d’analitzar des d’una perspectiva simbòlica i altres des de la practicitat.
Aquest és el cas d’en Pau Adelantado, un sociòleg i dissenyador que va decidir implantar-se un xip de la mida d’un gra d’arròs a la seva mà. Aquest implant utilitza tecnologia NFC, que permet interactuar sense fils amb dispositius lectors. D’aquesta manera, passant la mà pot fer accions com obrir una porta, interactuar amb el mòbil, o transmetre informació a altres dispositius.
Al nostre país segons quin tipus d’aplicacions encara són una mica complexes, però en altres països com Suècia, on hi ha molta més implantació tecnològica, aquests implants podrien tenir moltíssimes més utilitats.
“La implantació de tecnologia al nostre cos no és quelcom nou: tenim implants coclears, bombes d'insulina, marcapassos i pròtesis”, apunta Adelantado. “En la mesura que els implants siguin més petits i més potents, ens ajudaran en qüestions biomèdiques: sensors de sucre, de pressió arterial, colesterol, termòmetres, etc. Aquesta és la línia en la que ara mateix s’està treballant”.
Els riscos dels implants i el debat ètic al respecte
En Pau es va col·locar el seu implant en un establiment de tatuatges sota el seu propi risc perquè ara per ara és una activitat no regulada al nostre país. Tot i assegurar-nos que els components són biocompatibles, la falta de regulació implica assumir cert risc. Segons Moon Ribas “és important que sigui sempre una decisió pròpia, jo en cap cas estaria a favor de modificar a un animal ni a un nen”.
El debat de fons és el del transhumanisme, un moviment que defensa l’ús de la ciència i la tecnologia per a millorar la nostra condició humana. Tot i que Miquel Seguró, professor de filosofia de la UOC i la Universitat Ramon Llull, discrepa d’aquesta definició: “No es tracta tant de millorar les nostres capacitats sinó de tenir una altra experiència de la realitat, una experiència més profunda”.
“Darrere de qualsevol innovació hi ha una decisió, per tant sempre hi ha ètica i per tant sempre hi ha política”, apunta Miquel Seguró. “Haurem de decidir com utilitzem aquestes possibilitats, qui les utilitza i qui les gestiona. S’haurà de regular”.
