Ada Colau: "Hi ha poders fàctics, econòmics i mediàtics que limiten el poder públic amb molt poca transparència"

Ada Colau ha fet un repàs a la seva trajectòria com a activista i a la política al programa Després del col.lapse, a Radio 4, dirigit per Samanta Villar i Lluís Quevedo, en el marc d'una retrospectiva de la història de l'associacionisme veïnal, que s'emet avui dimarts 2 de març a les 20h.

L'alcaldessa ha destacat que “el poder polític s'ha devaluat, sobretot en les darreres dècades” i ha assegurat que altres poders fàctics, econòmics i mediàtics que, segons ella, no tenen fiscalització i molta més llibertat d'actuació, limiten el poder públic amb poca transparència. “La colisió la notes cada dia”, assegura la política.

Com a exemple ha recordat el contenciós que ha mantingut amb l'empresa concessionària d'aigües AGBAR, que ha guanyat el pols judicial al Tribunal Suprem, en què es qüestionava la legalitat de la constitució de l'empresa com a pas previ per a poder recupera la gestió pública del servei d'aigua.

En el seu pas de l'activisme a la política, Colau assegura que se sent encara molt útil, per bé que després de 6 anys a l'alcaldia, considera que hi ha gent “que havia manat tota la vida que no s'acaba d'acostumar que haguem entrat a la política i ens continuen considerant intruses”.

“Com a activista i com a alcaldessa sempre he defensat la no violència”

Respecte els últims esdeveniments al voltant dels aldarulls sorgits per l'empresonament de Pablo Hasel, l'alcaldessa ha assegurat que tant “com a activista com a alcaldessa, sempre he defensat la no violència”. L'alcaldessa ha assegurat que és contrària a totes les violències, destacant-ne la violència immobiliària.

No ha volgut entrar a valorar les 14 detencions relacionades amb els aldarulls, de qui s'ha limitat a demanar que se'n depurin les responsabilitats individuals.

“Avui Barcelona és l'administració de tot l'Estat que més política de dret d'habitatge està fent”

De la seva gestió al capdavant de la ciutat, Colau ha assegurat que Barcelona és l'administració de tot l'EStat que més política de dret d'habitatge està portant a terme, i ho ha encabit en el projecte de ciutat més amable, sostenible i justa que defensa.

De les línies de política municipal ha destacat l'ampliació del lloguer social, la intenció d'aturar l'especulació a la ciutat, la inversió en escoles, un pla de 150 milions d'euros als barris més vulnerables o el dentista municipal per a col.lectius desafavorits.  I ha insistit que “l'especulació és un dels principas problemes de Barcelona”.