Jordi Borràs: "L'extrema dreta s'ha apoderat de l'esperança"
- El fotoperiodista Jordi Borràs ofereix al seu llibre Alimentar la bèstia consells als joves per defensar-se dels discursos d'odi
- L'autor explica al Cafè d'idees com es produeix l'auge de l'extrema dreta i ho relaciona amb la crisi migratòria a Ceuta

Jordi Borràs: "L'extrema dreta s'ha apoderat de l'esperança"
El fotoperiodista Jordi Borràs presenta al Cafè d'idees el llibre Alimentar la bèstia. Una guia jove per plantar cara els discursos d'odi. L'obra, dirigida especialment a adolescents, també va adreçada a famílies i docents, i pretén donar eines als lectors per defensar-se de l'extrema dreta. "Hi ha professors que detecten alguns discursos que reconeixen no saber com fer-hi front", assegura Borràs. El fotoreporter parla al programa presentat per Gemma Nierga sobre l'auge dels grups ultra i ho relaciona amb la crisi migratòria a Ceuta.
La importància d'explicar els orígens
Al llibre, l'autor explica com va néixer el feixisme d'una manera molt visual, amb il·lustracions i dissenys gairebé de pantalla de mòbil i textos breus. A la pàgina 30, per exemple, es defineix la ultradreta amb emoticones. "El gran repte era adaptar un tema complex, polièdric i dens a un públic adolescent", comenta el fotoperiodista. A més, Borràs considera que en nois de 13 o 14 anys hi ha una distància física i emocional molt més gran de la que pot tenir qualsevol adult respecte a aquesta temàtica, i a causa d'això hi ha molt desconeixement entre el jovent. "Avui ens resulta tan llunyà que correm el risc que el feixisme es vegi com una pel·lícula de ciència-ficció". És per aquest motiu que explicar l'origen d'aquesta ideologia és el primer capítol del llibre.
Defensa dels mitjans tradicionals
Borràs fa al llibre una defensa aferrissada dels mitjans de comunicació tradicionals i adverteix dels interessos que hi ha darrere dels creadors de contingut. Tot i que l'autor reconeix que els mitjans convencionals també tenen les seves inclinacions, recalca que l'extrema dreta és especialista a criticar els periodistes per falta d'objectivitat o neutralitat. "Jo no conec cap periodista que sigui 100% neutral, perquè som subjectes i tenim la nostra escala de valors, i els mitjans de comunicació sempre coixegen d'alguna cama", raona el fotoperiodista. Malgrat això, Borràs afirma que un mitjà de comunicació gaudeix d'una pluralitat perquè hi treballa gent molt diferent, independentment de la línia editorial que tingui. En canvi, "un creador de contingut no saps d'on emergeix", segons diu el fotoreporter.
L'escriptor afegeix que "el diàleg que hi ha amb un creador de contingut és pràcticament unilateral". És a dir, el consumidor rep un missatge. En aquest cas, tal com diu Borràs, "la màxima interacció de l'usuari és compartir el contingut o deixar-hi un comentari, però no hi ha un debat" com el que es pot fer en un programa de televisió, com per exemple al Cafè d'idees. El fet que la comunicació a les xarxes socials sigui fonamentalment unilateral "és molt verinós i molt perillós", segons l'autor. En definitiva, el que busca el llibre no és que la gent no consumeixi creadors de continguts o només es decanti pels mitjans tradicionals, sinó que convida el lector a informar-se, a tenir diverses fonts per fer-ho i a dubtar de tot.
Com penetren els missatges de l'extrema dreta als joves?
Borràs creu que "quan l'extrema dreta emergeix amb unes sigles o unes altres, amb regidors o diputats als parlaments, vol dir que el problema ja venia d'abans". L'autor pensa que hi ha una esclerosi política, social i econòmica que no s'ha resolt i quan això passa, si no es desinfecta, l'extrema dretaemergeix en forma de diputats. "Els líders polítics dels partits d'extrema dreta són la conseqüència", assegura el fotoperiodista. Per tant, Borràs considera que hem d'anar a l'arrel del problema per resoldre el malestar que fa que aflorin els discursos d'odi. "Hem de resoldre la manca d'horitzons que pateix la gent jove que no poden llogar una habitació i que tenen sous completament precaritzats", recalca, i afegeix que "l'extrema dreta és una olla que fa bullir frustracions i malestars".
Per què la protesta l'acapara l'extrema dreta?
La presentadora Gemma Nierga fa la pregunta que segurament circula pel cap de molta gent: per què les protestes cauen a favor de l'extrema dreta i no a l'extrema esquerra? Per a Borràs, el 15M va capitalitzar un malestar en un moment molt concret on a altres indrets d'Europa se'n beneficiava l'extrema dreta, com per exemple a Alemanya amb l'AfD (Alternative für Deutschland). A Espanya va treure'n profit una esquerra alternativa que va apoderar-se de l'esperança, que per a l'autor és la clau de volta. "L'extrema dreta s'ha apoderat de l'esperança", afirma el fotoperiodista, qui qualifica aquest fet de "terrorífic" perquè era un concepte propi del progressisme.
La deshumanització: Ceuta
Darrerament, s'han produït actes vandàlics com el de la seu de la Creu Roja a Ferrol en protesta de l'ajuda que ofereix el moviment humanitari als migrants de Ceuta. Per a Jordi Borràs fets com aquests simbolitzen la deshumanització de col·lectius i el seu tractament com a masses uniformes amb etiquetes de delinqüents, il·legals o violadors. "Tot plegat fa que es justifiqui qualsevol acció contra aquests grups", diu el fotoreporter, i afegeix que "el màxim beneficiat d'això és l'extrema dreta. Vox i Aliança Catalana s'estan fregant les mans". Borràs matisa que els grups extremistes "s'han tret la careta" amb declaracions referides a enterrar l'espasa de guerra entre nacions i protegir la ciutadania d'un suposat califat.
Vox i Aliança Catalana s'estan fregant les mans
El següent pas dels grups ultra és incloure les ONG en l'enemica batre. "Les imatges de persones amb banderes espanyoles assegudes i bloquejant el pas de combois d'ajuda humanitària em van traslladar als que vam veure a territoris ocupats a Palestina", opina Borràs, i al·lega que ambdues situacions responen a una mateixa idea: 'el nostre enemic no mereix viure i, per tant, no mereix ni menjar'. "És terrorífic, deixant de banda tota la crisi diplomàtica, tots els secrets que algun dia esbrinarem sobre el que ha passat a Ceuta i fins a quin punt el Marroc n'ha sigut còmplice, que sembla que així ha sigut", conclou l'autor, i recorda que "les ONG i la Creu Roja el que pretenen és que la gent no mori de fam".
Cafè d'idees
