Breda, el poble que ha convertit el fang en art amb la terrissa
La recepta perduda
- Breda té una tradició terrissaire de més de 600 anys
- La cassola de terrissa és indispensable per una bona crema catalana
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Entre el massís del Montseny i la muntanya del Montnegre s’hi troba una joia de l’artesania catalana: la tradició terrissaire del poble de Breda.
Les riques vetes de fang de Breda i els seus voltants són un dels principals motius pels quals els seus habitants van treballar l’art de la terrissa ara ja fa més de 600 anys. La professora d’Història de la Gastronomia del CETT, Isabel Lugo, explica a La recepta perduda quins van ser els factors decisius pels quals el municipi va créixer com a potència de la terrissa: "L’abundància d’aigua, la qualitat del terreny i de les argiles, i la presència de boscos, ja que la llenya és molt important per l’elaboració terrissaire."
El fang és art
Breda i el seu fang van ser posats al mapa del món artístic gràcies a l'artista Josep Aragay i Blanchart, que va dur l’estètica i els preceptes noucentistes al treball amb fang per a produir objectes decoratius. A banda, també va dedicar-se a la literatura i el gravat. És seva, per exemple, la decoració de la font del carrer de la Cucurulla, a Barcelona. Va morir a Breda i el poble li va dedicar un museu que avui s’allotja en una antiga església del segle XII, on s’exposa la seva obra.
Però la terrissa és molt més que una cassola per cuinar o un objecte decoratiu. Tal com explica Lugo, “va ser fonamental en el desenvolupament de la cuina catalana per les seves propietats refractàries” i, afegeix, que no només ha estat clau per cuinar -sigui per una crema catalana, una caldereta de xai, o per servir una sopa de ceba- sinó també per conservar aliments.
Crema catalana cremada i servida en una cassola de terrissa
Breda, un poble terrissaire
A Breda, encara avui s’hi troben petits tallers, molts dels quals són visitables i on es pot aprendre a treballar el fang. Alguns l’elaboren de manera artesanal i d’altres, de manera industrial, exporten milions de peces a tot el món, però ambdós posen en relleu el patrimoni local.
Els visitants de Breda poden aprendre-ho tot de la relació entre el poble i la terrissa al Centre Cultural Els Forns, un espai que havia estat un antic obrador i on es conserven dos forns moruns de llenya que s’empraven per coure les peces. I qui vulgui comprar terrissa, trobarà les principals botigues, obertes fins i tot el diumenge al matí, al llarg de la carretera d’Arbúcies que travessa Breda.
Així mateix, el segon cap de setmana d’octubre, el municipi acull la Fira de l’Olla, que enguany ha celebrat la seva 13a edició amb demostracions d’elaboració de terrissa i també de cuina amb terrissa, conferències, presentacions, un mercat de ceràmica i visites guiades.
