Els experts de la Covid-19, cinc anys després del primer cas
- Oriol Mitjà defensa que l’alta mortaldat a Espanya s’hagués evitat confinant dues setmanes abans
- Rafa Vilasanjuan alerta que el negacionisme s'ha multiplicat i ha arribat als lideratges de països importants
El 25 de febrer de 2020, Catalunya registrava el primer cas de Covid-19. Cinc anys després, dues de les cares més visibles durant la pandèmia, l’epidemiòleg Oriol Mitjà, i el director d’ISGLOBAL Rafa Vilasanjuan, destaquen alguns dels aprenentatges d’aquesta emergència sanitària que va causar la mort més de 25.000 persones en territori català. En una entrevista al Cafè d’Idees, Mitjà defensa que l’alta mortaldat a Espanya i Catalunya s’hagués evitat confinant dues setmanes abans, des de l’1 de març del 2020. Com a segon país de la Unió Europea on va arribar el virus, l’epidemiòleg argumenta que el govern “no s’atrevia a prendre la decisió abans que ho decretessin altres països grans”.
El decret d’alarma per confinar a la població, efectiu des del 14 de març del 2020, segons Mitjà, va arribar dues setmanes tard i creu que “això va situar a Espanya en el país amb més mortalitat a la primera onada, només després del Regne Unit”.
“☕ @oriolmitja defensa que la mortalitat per Covid-19 va ser més alta a Espanya perquè el confinament va arribar dues setmanes tard
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 25, 2025
🗣️ "No s'atrevia a prendre la decisió abans que ho decretessin altres països grans"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/00D8g0cG1a“
Entre els encerts de la resposta a la pandèmia a Espanya, Mitjà destaca el confinament estricte i el procés de vacunació que va assolir taxes de gairebé el 100% en la majoria de franges de població.
Sobre el tancament d’escoles i el confinament dels infants, l’epidemiòleg explica que era necessari per a la informació que hi havia: “Sabíem que la forma d’aturar la transmissió era reduir el nombre de contactes”. Tot i això, exposa que amb estudis posteriors s’ha demostrat que va tenir poc impacte a Europa, però sí que baixaven la transmissió a Amèrica Llatina o Àsia.
“☕ @oriolmitja defensa el tancament d'escoles arran de la Covid-19
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 25, 2025
🗣️ "Simplement sabíem que la forma d'aturar la transmissió era reduir el nombre de contactes"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/cgObQT4iqb“
Per la seva banda, el director d’ISGLOBAL, Rafa Vilasanjuan, reivindica algunes “accions valentes” que es van prendre durant la pandèmia com la compra conjunta de vacunes per part de la UE per evitar tancar les fronteres entre els estats membres.
“🗣️ "Si haguéssim confinat abans, tindríem moltes menys morts. Però qui s'atrevia a tancar abans?"
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 25, 2025
☕ @rvilasanjuan reivindica que es van fer "accions valentes" contra la Covid-19 per evitar tancar fronteres
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/IFSPH3KXWR“
Malgrat la rapidesa en obtenir una vacuna contra la COVID-19, Vilasanjuan critica que “la ciència respon, però qui no respon són les persones. Teníem vacunes, però no van arribar a tothom”.
La politització de la pandèmia
Pel que fa a la politització de la resposta a la pandèmia, Oriol Mitjà recorda que va refusar l’oferta del president Torra per liderar el desconfinament a Catalunya. “La meva condició era que ERC i Junts estiguessin d’acord. No vaig aconseguir convèncer Aragonès”, explica l’epidemiòleg. Un rebuig que, segons Mitjà, és un dels molts exemples que va veure “d’interès polític per damunt de l’interès col·lectiu”.
“☕ @oriolmitja va refusar l'oferta del president Torra per al desconfinament
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 25, 2025
🗣️ "La meva condició era que ERC i Junts estiguessin d'acord. No vaig convèncer Aragonès. Tant de bo hagués tingut la calma per aguantar la trucada. M'hauria agradat"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/5gEPCa4BKf“
Rafa Vilasanjuan també recorda que es van polititzar moltes de les mesures contra la COVID-19 com el confinament o les mascaretes. A més, alerta que el negacionisme científic s’ha multiplicat i ara tenen el lideratge de països importants. “Què passarà amb un Kennedy de secretari de Salut dels Estats Units?”, es pregunta. Davant d’una futura pandèmia, assevera: “Tenim l’experiència que ha passat, però no tindríem la capacitat de resposta pels líders que tenim”.
“☕ @rvilasanjuan alerta que el negacionisme s'ha multiplicat i ha arribat als lideratges de països importants
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 25, 2025
🗣️ "Què passarà amb un Kennedy de secretari de Salut dels EUA?"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/BaJefVUjwj“
Què hem après de la COVID-19 cinc anys després?
Un lustre després de l’inici de la pandèmia, Vilasanjuan estima que una nova pandèmia hi hauria una ràpida resposta per produir una vacuna gràcies a la tecnologia ARN. No obstant això, recorda la importància d’aturar un virus abans que s’estengui i critica que “els països occidentals hem perdut la prevenció comunitària. Aquí es va col·lapsar l'atenció primària”.
“🗣️ "Els països occidentals hem perdut la prevenció comunitària. Aquí es va col·lapsar l'atenció primària"
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) February 25, 2025
☕ @rvilasanjuan destaca algunes de les lliçons de la Covid-19
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/UbTWKtYIih“
Mitjà pronostica que en els pròxims 20 anys hi ha la probabilitat del 50% de viure una nova emergència sanitària global. Tot i això, afirma que els sistemes de vigilància han millorat, així com la relació entre científics i polítics.
