Josep M. Ganyet: "Susan Kare va crear un llenguatge que perdura avui dia"

Les icones del mòbil, les dels ordinadors, les dels televisors... Totes elles són un llenguatge que tothom sap llegir avui dia. Però abans de la seva creació, aquesta comunicació era molt feixuga. És per aquesta raó que podem afirmar rotundament que el món del disseny interactiu deu molt a Susan Kare,  la dissenyadora de les icones del primer sistema operatiu del Mac. Al capítol d'Helvètica dedicat a aquest àmbit del disseny, Òscar Dalmau convida en Josep Maria Ganyet, expert en intel·ligència artificial, enginyer informàtic i professor d'universitat, per repassar aquests dissenys que han marcat la nostra història. I la nostra vida.

"Susan Kare és important perquè va crear un llenguatge entre persones i ordinadors que encara viu avui dia", admet Ganyet. Anteriorment a l'aportació de Kare, la comunicació amb els ordinadors era a través d'una pantalla complicada, negra i carregada de codis de números i lletres. Però Kare va convertir aquesta complexitat en una comunicació atractiva, fàcil i intuïtiva. I és que, com explica Ganyet, la idea és que sigui "com un videojoc que ningú t'explica, però saps què fer per anar avançant". Les icones eren molt simples, planes, sense relleu i en blanc i negre. En resum, només tenien 32 x 32 píxels,  la qual cosa simplificava i limitava molt el disseny. Això sí, les possibilitats i les metàfores van ser ben grans! Una llibreta que donaria pas al bloc de notes i al futur Word; la clàssica carpeta on deixar tota mena d'arxius; o la paperera, que permetia el concepte de recuperar-se dels errors i no perdre per sempre tot allò que s'eliminava per accident.

Karen també va dissenyar les icones del MacPaint, que era un programa de dibuix molt rudimentari. Hi havia cubs de pintura, pinzells, gomes d'esborrar i moltes altres icones fàcils de reconèixer. De fet, són tan fàcil de reconèixer i van funcionar tan bé que, si les compares amb les de l'última versió del Photoshop, veuràs que són pràcticament les mateixes. Després de treballar per Mac, Karen va passar a Windows, on va crear uns dels passatemps més jugats dels usuaris dels anys 85 als 90. De fet, no s'aniria gaire errat si es digués que també van ser passatemps dels usuaris dels anys 2000! Es tracta del joc del Solitario i del Busca minas. El més curiós de tot és que no van ser creats només perquè els usuaris es distraguessin sinó amb un objectiu d'aprenentatge. Ja que molts usuaris no sabien fer servir el ratolí de l'ordinador, Karen va dissenyar aquests dos jocs perquè aprenguessin, jugant, la psicomotricitat del ratolí. Ara ja ho saps, totes aquelles hores perdudes jugant a aquests dos jocs van ser, en realitat, hores d'aprenentatge!