L'experimentació amb Za! i Stockhausen

Experimentar és a la vida el que és una improvisació al teatre, un estil lliure a la dansa o un llibre en blanc per una escriptora. Les generacions anteriors han acostumat als seus descendents a actuar d’acord amb la racionalitat i a passar-ho tot pel filtre de l’eficiència. Si el que et suposa esforçar-te es veurà compensat de forma racional, fes-ho.

Als 16 anys s’ha de decidir quines optatives fer sense saber a què et voldràs dedicar. Als 18 anys has de decidir si seguir estudiant o endinsar-te en un món laboral que no es coneix. Si es decideix estudiar, quan s’acabin els estudis, la intenció és treballar del que s’ha estudiat. Sense haver-ho experimentat més que amb pràctiques on no s’experimenta. 4 anys després, si hi ha sort d’entrar al món laboral, trobar a faltar els estudis és el més habitual i segurament s’intueix quelcom del que t’agrada, però tot just acaba de començar l’època de l’experimentació.

En medicina, acostuma a passar el mateix. La ciència, com els éssers humans, evoluciona. I ho fa gràcies a l’experimentació. El món no seria tal qual el coneixem avui si els nostres avant passats no haguessin experimentat. Amb el foc, l’impremta, el tèxtil, les màquines i, tot un sense fi d’esdeveniments, que han marcat l’avenç de la societat moderna.

Quan parlem de tractaments experimentals se’ls atorga una connotació negativa que porta a l’immobilisme i al manteniment de l’status quo. Podem trobar per exemple, el debat sobre la vacunació que s’ha viscut arran de la pandèmia, els tractaments per malalties que porten anys d’investigació o l’aplicació d’algunes dietes per la millora del benestar.

De nou,  la música acaba sent un paral·lelisme de la vida. Per ZA! la música és molt més que les notes que toquen. Es dediquen a la música experimental i barregen elements diferents en llocs on no és habitual trobar-los. Pel duet experimentar és compartir. La música és el lloc on es relacionen sense paraules.

El company que els deixa una corda de la guitarra, el productor que els contacta, qui dissenya el seu cartell. Tot son ocasions que crea la música i a partir d’aquesta els músics han creat un món propi.

Aprendre experimentant amb els instruments, amb altres companys, a l’estudi o a qualsevol situació. Entrar al que ells anomenen ‘la zona’ o aquell lloc sense expectatives en el que estàs just en el moment que has d’estar per gaudir i deixar-te emportar.

Un gran referent per als músics, és Karlheinz Stockhausen, un compositor alemany que va morir l’any 2007 sent considerat un dels músics més polèmics del segle XX. Les seves composicions, en paraules del mateix Stockhausen, estaven fetes perquè les comprenguéssim en un futur. Jugava amb els sons, amb les composicions, amb els instruments, l’electrònica acústica, i també amb la disposició de l’escenari, els punts de so i el públic.

La seva intenció era crear una experiència única per als assistents que anés molt més enllà de la música. I es que experimentar ho té això. S’arriba molt més enllà del fet en sí i s’aprèn en conseqüència.