Mariona Lluch i Aureli Bisbe: una joia de matrimoni

Tot i ser una de les dones a treballar la joieria a la segona meitat del segle passat, la Mariona Lluch no és joiera; és il·lustradora. Però, per assumptes del destí, de la vida i de l'amor un dia va conèixer l'Aureli Bisbe, un dels joiers amb més prestigi del país, i d'aquesta unió (i matrimoni) van crear un tàndem artístic que al llarg dels anys ha construït una àmplia cartera de dissenys, entre ells, joies. I moltes!

Malauradament, l'Aureli Bisbe és mort des de fa anys, però la Mariona Lluch visita el capítol d'HelvèticaHelvètica dedicat a la joieria per parlar amb Òscar Dalmau de la seva història i els orígens d'aquesta fusió brillant. Es van conèixer en l'examen per entrar a l'Escola Massana d'Arts i Oficis, l'any 1941. Com Lluch reconeix que era habitual, no portava ni carpeta, ni llapis, ni papers. Allà es va trobar amb un jove Aureli Bisbe que, en canvi, "portava de tot, com sempre". Molt amablement li va deixar material per a fer l'examen i la resta ja és història... com també ho són les seves creacions.

Joies il·lustrades

Com a il·lustradora, en moltes ocasions Lluch s'encarregava de dibuixar dissenys que, després, Bisbe convertia en joies. Un exemple són la sèrie de plaques petites amb noms que van acabar sent una polsera. Aquesta peça i moltes altres són les que el matrimoni venia i exposava als baixos de la Casa Milà, a La Pedrera. Pocs joiers poden dir que hi han tingut botiga! En el seu interior, en les targetes, i en l'exterior,a la façana, es pot veure el disseny que Lluch va fer pel seu logotip i tipografia.

Benvinguda, plata!

El matrimoni artístic va aconseguir dignificar materials a través dels seus dissenys únics. És el cas de la plata: un material que van revalorar. I és que a Espanya la joieria era, en la seva majoria, d'or i la plata es veia com un material de segona categoria. Però el matrimoni, a qui agradava molt viatjar, van adonar-se que fora d'Espanya hi havia molta joieria d'aquest material i d'una qualitat artística genial. És per aquesta raó que van importar i implantar la plata com a material de joieria. No va ser l'únic: el matrimoni també va treballar molt amb fusta negra: una combinació amb plata que va tenir molt d'èxit. Com també van tenir èxit moltes de les seves creacions, on, a més de joies, hi trobaràs, art sacre com calzes, mares de Déu com la del Carme o Santa Maria de Lourdes.