Redescobrim el nostre patrimoni artístic a través del disseny gràfic a l'últim capítol d'Helvètica'

L'últim programa d''Helvètica' va començar amb una frase que definiria la resta del capítol: "el disseny gràfic a Catalunya és part del nostre patrimoni cultural". A través de diversos pioners d'aquesta disciplina a casa nostra i de joves estudis que tenen presència arreu del territori i del món, vam fer una passejada per aquells anys i peces que han definit la nostra història com a ciutat de disseny.

Acompanyats de Flora Saura, la primera parada va ser al centre BAU de Barcelona, on vam conversar amb la professora Maria Àngels Fortea. Ella és qui ens va començar a endinsar en el nostre patrimoni cultural a través del disseny. Per ella, aquesta disciplina "dona resposta a una necessitat de comunicació i ho fa d'una manera gràfica o visual". L'evolució del disseny gràfic a Catalunya ha estat vinculada a l'evolució com a societat i amb ella vam comparar la ciutat de Barcelona amb un hub que sempre ha rebut corrents de l'estranger. Des de fa uns anys, amb el 'boom' del disseny als anys 80, és Barcelona qui exporta idees a l'exterior.

La següent parada va ser amb Toni Miserachs, una de les dissenyadores gràfiques més importants de casa nostra. Hem de donar les gràcies de tota la seva obra a un viatge d'estudis que va fer a Dinamarca i Suècia quan era jove; allà es va enamorar de la modernitat del disseny d'aquests dos països i va saber que aquest era l'àmbit on es volia moure. Amb ella vam conèixer de més a prop el 'boom' de Barcelona a través d'algunes de les seves peces més icòniques com el cartell de l'exposició del centenari de Pompeu Fabra. Una obra on va "colar" una senyera camuflada en colors taronges en uns anys seixanta on estaven prohibides.

L'Enric Aguilera va ser un dels altres protagonistes del capítol amb la seva ideal del disseny. Per ell, la clau perquè un disseny perduri en el temps i no passi de moda és fer una cosa perquè es creu que s'ha de fer i no perquè estigui de moda. En el seu dia a dia com a dissenyador de packaging segueix la regla de "el que sobra, no es posa". És a dir, si es pot fer un disseny amb quatre coses, no n'hi posis cinc. Ens va quedar ben clar.

Per últim, la Flora Saura va fer parada a dos estudis de Barcelona que estan per tot arreu. El primer va ser l'Estudi Pràctica, on l'Anna Berbiela i l'Albert Porta ens van explicar que la seva manera de treballar era debatre i qüestionar-ho tot entre ells. Un modus operandi que, segons ells, és la clau del seu èxit. Intenten no especialitzar-se i no caure en etiquetes, i entre els dissenys que més els ha agradat elaborar vam trobar un cartell per l'Irvington Theater de Nova York o la tipografia de la banda basca Zetak. De l'Estudi Familia vam parlar amb l'Aleix Artigal Tubau. Ell i el seu equip estan per tota Barcelona! I és que van ser els encarregats de dissenyar la senyalètica postconfinament. Si passegeu per la ciutat, trobareu la seva feina a cada cantonada. El seu estil bàsic, visual i explicatiu va ser perfecte pel projecte que tenia present l'Ajuntament de Barcelona: comunicar les normes covid-19 d'una manera directa i entenedora.

Per la seva banda, l'Òscar Dalmau ens va portar en Víctor Oliva Pascuet. Ell és dissenyador gràfic, membre d'una extensa nissaga d'impressors i col·leccionista de litografies. La seva obra és tan extensa que no vam tenir temps a veure'n ni una quarta part. Però la podeu descobrir a poc a poc seguint el seu compte d'Instagram.

I com sempre, la Júlia Solans ens va descobrir curiositats que ens van deixar bocabadats. Com l'obra de Milton Glaser! Potser amb el nom no us sona de res, però si us diem quines han estat les seves petjades artístiques sabreu que el teniu ben a prop. El famós logo de "I Love New York", el psicodèlic pòster Bob Dylan per anunciar el seu 'Greatest Hits' o la capçalera del diari La Vanguardia.

No us perdeu el pròxim capítol d''HelvèticaHelvètica' amb més art, més curiositats i més dissenys que ens envolten!