Enlaces accesibilidad

Barcelona torna a construir residències per a la gent gran després d'una dècada

  • Els nous equipaments permetran ampliar les places públiques i donar resposta a una llista d'espera que pot superar els dos anys
  • Els centres s'aixecaran a Casernes, l’Eixample, la Marina del Prat Vermell i l'entorn de Glòries abans de 2031
Cinco personas mayores descansan en sillones de una sala de estar moderna y luminosa, con grandes ventanales y suelo de parquet. Una mujer en silla de ruedas observa atentamente.
Un grup d'avis a una residència RTVE

Barcelona torna a posar sobre la taula la construcció de residències públiques per a la gent gran després de 10 anys sense impulsar nous equipaments d'aquest tipus. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han acordat construir quatre noves residències que, segons les previsions, podran donar servei a uns 500 usuaris.

L'acord arriba en un moment en què l'envelliment de la població és cada vegada més evident i l'accés a una plaça residencial pública continua sent un dels principals reptes socials de la ciutat. La previsió és que els nous centres estiguin en funcionament abans del 2031.

Barcelona tindrà quatre noves residències públiques per reduir les llistes d'espera de la gent gran

Quatre nous centres

Els futurs equipaments es repartiran per diferents punts de Barcelona: Casernes, a Sant Andreu; el carrer Viladomat, a l'esquerra de l'Eixample; la Marina del Prat Vermell i l'entorn de Glòries.

No tots els projectes estan igual d'avançats. El de Casernes és el que es troba en una fase més avançada i serà el primer que podrà encarar la redacció del projecte constructiu i la licitació de les obres. A l'Eixample encara s'ha d'acabar d'adaptar el projecte a les condicions urbanístiques, mentre que a la Marina del Prat Vermell ja s’han començat a preparar els treballs tècnics.

A Glòries, l’Ajuntament haurà de desenvolupar el pla urbanístic necessari abans que el projecte pugui avançar.

Cada centre tindrà aproximadament 90 places residencials i 30 de centre de dia. En total, la inversió prevista se situa al voltant dels 50 milions d'euros, amb un cost d'entre 12 i 13 milions per equipament.

Un problema que s'allarga

La construcció de les noves residències busca donar resposta a una realitat que fa anys que preocupa les administracions: la dificultat per accedir a una plaça pública.

A Catalunya hi ha prop de 15.000 persones en llista d'espera per entrar en una residència, i a l'àrea metropolitana de Barcelona l'espera pot arribar als dos o tres anys. A la ciutat, més del 21% de la població té més de 65 anys: són 358.556 persones.

Per al conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, "ampliar la xarxa pública és una de les claus per afrontar aquest canvi demogràfic". L'objectiu és que l'increment de places permeti atendre millor les persones que necessiten suport residencial i, alhora, reduir la pressió sobre les famílies.

Benavent en obres

El nou pla arriba mentre una altra residència pública ja s'està construint a Barcelona. És el cas de Benavent, al districte de les Corts, que comptarà amb 80 places residencials i 30 de centre de dia.

L'equipament té una inversió de 15,5 milions d'euros, dels quals 14,1 milions provenen dels fons europeus Next Generation EU. La seva construcció representa un dels primers passos per recuperar la promoció de nous equipaments residencials públics a la ciutat després d'una dècada sense desenvolupar projectes d'aquestes característiques.

La Generalitat també ha destinat 8,58 milions d'euros a la millora de vuit residències i centres de dia públics de Barcelona, amb actuacions relacionades amb la climatització, l'adaptació dels dormitoris i la incorporació d'un nou model d'atenció.

Envellir a casa

Malgrat l'aposta per construir més residències, l'Ajuntament insisteix que l'objectiu principal continua sent un altre: que les persones grans puguin continuar vivint a casa seva tant de temps com sigui possible.

"El dret a quedar-se i envellir a la seva ciutat" és una de les idees que ha remarcat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en presentar l'acord. El consistori defensa que anar a una residència ha de ser una opció quan la persona ja no pot continuar vivint al seu domicili amb garanties, i no pas l'única resposta davant l'envelliment.

Per això, Barcelona també manté el reforç dels serveis d'atenció domiciliària i de teleassistència. Actualment, el servei d'atenció domiciliària té uns 20.000 usuaris, mentre que la teleassistència arriba a 120.000 persones.

Les licitacions

El conveni incorpora, a més, una fórmula de col·laboració diferent de l'habitual. L'Ajuntament serà qui contractarà i executarà les obres a través de BIMSA, l'empresa d'infraestructures municipals, mentre que la Generalitat aportarà els recursos per finançar-les i, una vegada acabats els edificis, n'assumirà la gestió.

Segons Collboni, aquest sistema ha de permetre agilitzar els terminis i aprofitar les capacitats de cada administració per posar els equipaments en funcionament com més aviat millor.

Les dues institucions també crearan una comissió de seguiment per controlar l'evolució dels projectes.

Barcelona afronta així, assegura l'alcalde, una nova etapa en la seva política residencial i "reforça la seva xarxa pública d'atenció social" per a la gent gran.

Els quatre nous equipaments que encara són sobre el paper, i que es troben en diferents fases de tramitació, tenen un mateix objectiu: ampliar les places públiques i permetre que més persones puguin envellir a prop de casa seva.