Júlia i Biel, els noms més posats als nadons a Catalunya
- Júlia recupera el lideratge entre les nenes tres anys després seguit de Sofia
- Biel s'imposa entre els nens per primer cop per sobre de Nil
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El nom Júlia ha estat el més posat als nadons a Catalunya el 2025, amb 449 registres, segons les dades publicades per l’Idescat.
Recupera així el lideratge que ja havia aconseguit per darrera vegada el 2022 i confirma la seva forta presència entre els noms femenins, on ha estat número u durant nou anys en les últimes dues dècades.
En total, Catalunya va registrar 54.249 naixements el 2025, un augment del 0,8% respecte a l’any anterior. Aquest increment trenca la tendència de descens continuat que es mantenia des del 2008, tot i que el nivell de natalitat continua relativament baix.
Tot i el repunt, la taxa bruta de natalitat es manté en 6,7 naixements per cada 1.000 habitants, sense variacions respecte al 2024. L’indicador de fecunditat se situa en 1,08 fills per dona, lluny del màxim de 1,53 registrat el 2008. L’edat mitjana de maternitat continua elevada, amb 32,8 anys, i el primer fill arriba de mitjana als 31,8 anys.
Sofia i Martina completen el podi
Entre les nenes, Sofia baixa al segon lloc amb 427 nadons, després d’haver liderat el rànquing el 2024, mentre que Martina es manté com a tercera opció més popular amb 357 registres. Altres noms destacats són Emma (349) i Ona (344), que consoliden la tendència dels últims anys.
En el cas dels nens, Biel encapçala el rànquing per primera vegada des que hi ha registres (1997), amb 378 naixements. El segueix molt de prop Nil amb 375, mentre que Marc torna al podi amb 371, trencant una dinàmica de descens sostingut en l’última dècada.
Canvis de tendència i baixada de natalitat
Malgrat el lideratge de Júlia, les xifres reflecteixen una clara caiguda de la natalitat: fa dues dècades, aquest nom superava el miler de nadons anuals.
També s’observa una evolució en els noms més freqüents, amb el retrocés de clàssics dels anys noranta com Laura, Andrea o Marta, i en nens noms com David o Daniel, que han perdut pes de manera significativa.
El 2025, el 48,5% dels nadons són fills de dones nascudes a Catalunya, mentre que el 46,3% corresponen a mares nascudes a l’estranger, una proporció molt significativa. De fet, hi ha diverses comarques —com la Segarra o la Garrotxa— on els naixements de mares estrangeres superen el 50%.
Predomini dels noms curts i variació territorial
La tendència cap als noms curts es manté, amb opcions com Aina, Gala, Mia o Laia en nenes, i Pau, Pol, Luca o Hugo en nens.
Territorialment, hi ha diferències: Sofia ha estat líder a l’àrea metropolitana, mentre que Júlia ha predominat en altres zones com Tarragona o Ponent; en nens, noms com Mateo, Jan o Nil lideren segons la regió.
Diferències en la fecunditat segons la nacionalitat
Les mares de nacionalitat estrangera mantenen una fecunditat més alta (1,29 fills per dona) que les de nacionalitat espanyola (1,06 fills per dona). També són mares més joves: tenen fills amb una mitjana de 30,9 anys, mentre que les espanyoles ho fan als 33,3 anys.
Entre les mares estrangeres, el grup més nombrós és el de nacionalitat marroquina (4.373 naixements), seguit de mares colombianes, pakistaneses, hondurenyes i peruanes. En conjunt, els nadons de mare espanyola representen el 65,3% del total, però el pes de les mares estrangeres continua sent clau en l’evolució demogràfica.
